Final feliç a una setmana per oblidar (2-3)

El conjunt blaugrana ha assaltat el Benito Villamarín en un partit en el qual no ha sabut imposar la seva autoritat, però sí que ha manat a les àrees

El Barça de Setién ha recuperat el camí de la victòria a Sevilla (2-3). El conjunt blaugrana ha assaltat el Reial Betis al Benito Villamarín en un partit en el qual no ha sabut imposar la seva autoritat, però sí que ha manat a les àrees, i ha segellat un triomf vital per mantenir el pols al capdavant de la Lliga amb el Reial Madrid. Leo Messi, amb tres assistències, ha permès als culers acabar una de les pitjors setmanes de la seva història recent, institucionalment i esportiva, amb un somriure.

Possessió sense domini

La proposta de Quique Setién demana absoluta precisió. És imprescindible que els jugadors afinin tant com puguin les seves passades, sobretot quan un rival com el Betis fa una pressió avançada tan ferotge i en la seva plantilla hi ha futbolistes que penalitzen qualsevol pèrdua. Nabil Fekir ha aprofitat el partit contra el Barça, d'ampli altaveu i ressò mediàtic, per presentar-se en societat i deixar clar que és un jugador de classe mundial. Un escollit. El francès ha liderat el conjunt verd-i-blanc i s'ha encarregat d'optimitzar dues pèrdues blaugrana en una nit que ha deixat en evidència Umtiti, titular en el lloc de Piqué, sancionat. L'exjugador del Lió ha provocat un penal –que ha transformat Sergio Canales al minut 6– i ha marcat un extraordinari gol mitjançant un xut creuat abans de la mitja hora de joc.

El Barça ha continuat sense tenir el control que vol i necessita Setién. Ara per ara, els seus partits s'estan entenent i regint des del desordre. Tenir la pilota no és sinònim, ni de bon tros, de dominar. El conjunt culer té cada vegada més profunditat i crea força perill contra l'àrea contrària, però no està encertat en els darrers metres. Tampoc Messi, especialista a il·luminar la foscor en els dies més llòbrecs, que ha tornat a estar enfadat amb la punteria. Conscient que el seu equip no tenia marge d'error, i menys després del triomf del Madrid a El Sadar, el millor jugador del món, no obstant això, no ha deixat d'intentar-ho en tot moment. No ha estat bé, però ha acabat la primera meitat amb dues assistències. Surrealista. Inhumà.

De Jong, poc després de la diana de penal del Betis, i Busquets, just abans del descans, en un moment psicològic, han aprofitat les seves passades de quarterback per igualar el marcador després dels primers 45 minuts. El Barça ha aconseguit neutralitzar la persistència d'un Betis que quan ha olorat sang ha fet tot el mal que ha pogut, però que també ha concedit moltes oportunitats. A més d'Umtiti, Junior i Arturo Vidal no han estat gens bé i, de fet, han estat substituïts per Jordi Alba i Arthur, respectivament, poc després que l'àrbitre xiulés l'inici de la represa. Han estat les notes més dissonants d'una orquestra blaugrana que encara ha de polir moltes qüestions de cara als concerts més importants.

 

Final feliç

A la segona part, el Barça ha fet un pas endavant amb el triomf entre cella i cella i el Betis no ha sabut respondre. Els de Joan Francesc Ferrer Rubi han deixat de pressionar i, a conseqüència, Ter Stegen no ha hagut de fer cap intervenció. L'alemany ha estat un espectador més i ha vist de lluny com els seus companys han tornat a exhibir una versió força competitiva. A diferència del partit de Copa a San Mamés, que va suposar l'eliminació catalana, aquesta nit el final ha estat feliç. Messi ha continuat picant pedra i, malgrat que Joel Robles li ha aturat dues rematades molt perilloses, ha fet màgia en una nova jugada a pilota aturada que ha acabat amb gol de cap de Lenglet.

El central francès ha estat capaç del millor i del pitjor. I és que, quan tenia una targeta groga i pocs instants després que l'àrbitre expulsés Fekir per doble amonestació –falta clara i posterior protesta–, ha fet una entrada absurda al mig del camp que també l'ha enviat als vestidors abans d'hora. El Betis ha intentat buscar l'empat, però ho ha fet més amb el cor que amb el cap i no ha tingut cap ocasió per aconseguir-ho. Carles Aleñá ha participat força, però no ha pogut marcar diferències en un equip necessitat de desequilibri. El Barça ha perdonat la sentència i l'àrbitre s'ha empassat un penal claríssim sobre Messi, però no ha patit en excés per conservar l'avantatge i segellar un triomf vital per no perdre de vista el Madrid.

Més informació
 
Comentaris