Dos anys de la tarda per oblidar al Camp Nou

El Barça va viure, durant la jornada del referèndum de l'1-O del 2017, un dels seus dies més complicats de la seva història recent

L'1 d'octubre del 2017 és una data que sempre quedarà en la memòria del poble de Catalunya. La victòria de l'independentisme a les urnes només va poder ser contestada per l'Estat Espanyol amb repressió i violència en una jornada d'aquelles que, per la seva transcendència, tothom recordarà què va fer i on va anar. També els afeccionats del Barça. També Josep Maria Bartomeu, que aquell dia va haver de prendre la decisió més difícil dels seus més de quatre anys de mandat. També els jugadors blaugrana, que aquella tarda van voler jugar el partit en les condicions més atípiques que, probablement, hauran de disputar durant tota la seva carrera. També els periodistes que, per motius laborals, van haver de cobrir el Barça-Las Palmas i presenciar una de les imatges més colpidores que viuran mai en un estadi de futbol: veure el Camp Nou buit mentre Messi, Suárez i companyia celebraven els seus gols sense que ningú més els festegés.

Per a aquell dia, la Lliga havia programat la visita del Las Palmas al Barça a les 16.15 hores. La celebració del referèndum, en principi, no havia d'impedir que els seguidors blaugrana gaudissin d'un matx de futbol abans (o després) d'exercir el seu dret a vot. La reacció desproporcionada i desafortunada de la Guàrdia Civil i la policia espanyola davant el procés electoral –la llei del qual havia estat aprovada al Parlament de Catalunya–, no obstant això, va dibuixar un escenari en què l'entitat blaugrana havia de decidir si avantposar l'aspecte esportiu al seu compromís històric amb el poble català. No era una qüestió de posicionar-se ideològicament, sinó de mostrar o no la desaprovació vers la repressió espanyola davant un simple exercici de la democràcia. La junta directiva havia de prendre la decisió, al cap i a la fi, de fer valer l'eslògan "Més que un club" que durant moltes dècades havia erigit el Barça com a una institució esportiva especial i que aquell diumenge es va poder veure amb més claredat que mai a les graderies del Camp Nou.

730 dies després, Bartomeu encara deu recordar les trucades de pressió de Tebas perquè el matx es disputés, els missatges del Govern demanant-li alternatives a la celebració del matx, les desavinences entre el seu equip directiu (aquella jornada va implicar les dimissions de Carles Vilarrubí i Jordi Monés, disconformes amb el que va acabar passant) i els nervis que impliquen prendre una decisió que sabia que, fos quina fos, no agradaria a tothom. Criticar el seu dictamen final des d'una posició que no sigui la seva és excessivament fàcil. El president va determinar que el partit s'havia de jugar a porta tancada perquè "el món sencer es pregunti per què no hi ha ningú a la grada" i el Las Palmas, que a final de temporada va baixar a Segona, va mostrar el seu costat menys empàtic tenyint una bandera d'Espanya a la seva samarreta groga. "És el missatge més potent que podíem llançar", va declarar llavors Bartomeu. "Avui no era un dia perquè el Barça jugués a futbol", va contestar-lo Vilarrubí públicament. Dins del vestidor, evidentment, no tots els futbolistes pensaven el mateix: alguns no volien perdre els punts per no presentar-se al matx i a d'altres els va costar fer com si res. Completament dividits. Les llàgrimes de Gerard Piqué un cop finalitzat el duel representen el segon grup: "Només pensava que s'acabés com més aviat millor. Sense la nostra afició ha estat un partit molt difícil, la pitjor experiència professional que he tingut en la meva vida".

En un moment en què un article de Mundo Deportivo ha generat una polèmica al voltant de l'augment de poder del vestidor, indirectament proporcional al de la junta directiva de Bartomeu, recordar aquell episodi en què la part de la plantilla que volia disputar el partit va sortir-se amb la seva és, si més no, significatiu. L'1 d'octubre del 2017 és una data que sempre quedarà en la memòria del poble de Catalunya. La victòria de l'independentisme a les urnes només va poder ser contestada per l'Estat Espanyol amb repressió i violència en una jornada d'aquelles que, per la seva transcendència, tothom rememorarà què va fer i on va anar, però pràcticament ningú recordarà que el Barça-Las Palmas va acabar 3-0. El futbol, aquell dia, va ser el de menys. El "Més que un club", aquell dia, també va ser una mica menys.

 

Text original en aquest enllaç

Més informació
 
Comentaris