El Barça de les dues cares no es rendeix (0-1)

El conjunt blaugrana assalta el Valladolid gràcies a una primera part excel·lent, però ofereix molts dubtes a la represa

El Barça no es rendeix. El conjunt blaugrana és ben conscient que ho té molt complicat per aixecar la seva novena Lliga dels últims dotze anys, però també té clar que no tirarà la tovallola abans d'hora. Els culers han assaltat el Valladolid a Pucela en un partit en què estat capaços del millor i del pitjor: han perdonat la vida als val·lisoletans a la primera meitat, però també han estat incapaços de mantenir la bona imatge a la represa. Arturo Vidal, amb un xut molt potent, ha marcat l'únic gol de la tarda (1-0).

La pissarra de Setién torna a funcionar

Una setmana després del partit a Vila-real, en què el Barça va practicar el millor futbol de les darreres setmanes, Quique Setién ha tornat a encertar a l’hora d’elaborar l’estratègia per assaltar el Valladolid. L’entrenador càntabre ha recuperat la idea inicial que tenia quan va arribar al Camp Nou a principis del 2020: ha sortit amb tres centrals –Sergi Roberto, Piqué i Lenglet–, dos laterals molt profunds –Semedo i Jordi Alba– i la resta de futbolistes han ocupat espais interiors. Leo Messi i Antoine Griezmann han estat els homes més avançats, ja que Luis Suárez ha descansat, i Riqui Puig ha tornat a tastar el sabor de la titularitat al costat de Sergio Busquets i Arturo Vidal. El conjunt val·lisoletà s’havia preparat per combatre el 4-4-2 de l’Estadi de la Ceràmica. El canvi inesperat, és clar, l’ha sorprès.

La primera meitat ha estat de clar color blaugrana. El Barça, ràpid i profund en la circulació de pilota i molt actiu en la pressió després de pèrdua, ha tingut moltes oportunitats per marxar al descans amb un marcador voluminós. Jordi Masip, format a la Masia, ha evitat el gol de Riqui Puig quan només s’havien disputat sis minuts. Poc després, Antoine Griezmann ha fet una internada a l’àrea rival, però no ha pogut trobar Messi; la poca inspiració del francès ha estat, segurament, la pitjor notícia de la tarda en clau culer. L’exjugador de l’Atlètic de Madrid, de fet, ha fet una rematada molt defectuosa a una passada de la mort de Semedo al cap de pocs instants. Entre els seus dos errors, qui no ha perdonat ha estat Arturo Vidal, que ha recollit una assistència de Leo Messi a dins de l’àrea i ha etzibat un xut ras i potent.

L’argentí ha estat molt participatiu i ha protagonitzat alguna ocasió perillosa, però no ha acabat d’estar encertat en els metres decisius, aquells en què, precisament, ell no acostuma a fallar. Enmig del terratrèmol d’aproximacions visitants, que han tornat a motivar el barcelonisme després de la grisa actuació en el derbi contra l’Espanyol, el Valladolid ha espantat el Barça amb una acció puntual. Kike Pérez ha guanyat l’esquena a Piqué i Lenglet i s’ha quedat sol davant Ter Stegen, que ha agraït més que ningú els nervis del jove davanter de Toledo en el moment determinant. El porter alemany ha impedit que l’equip de Sergio González empatés el partit abans de la represa. Un dia més, però, el contrincant ha hagut de fer molt poca cosa per fer despullar la fragilitat defensiva dels de Setién. El marcador, favorable als interessos catalans, feia justícia amb el que s'estava veient sobre la gespa.

 

Incapaços de rebel·lar-se contra la trista realitat

Malauradament, el Barça no ha completat una segona meitat tan convincent. Suárez, Araujo i Rakitic han substituït Griezmann, Lenglet i Riqui Puig, però els canvis no han acabat de funcionar. El conjunt blaugrana ha trobat molt a faltar, sobretot, el migcampista de Matadepera, un futbolista que sempre s’ofereix, que dona sentit a cada pilota que toca i que entén com molt pocs efectius el joc de posició. Setién ha decidit que el seu equip passés a organitzar-se amb un 4-4-2 per protegir-se, per ser més “conservador”, tal com ell mateix va demanar després del derbi. El Valladolid, d’altra banda, no ha desaprofitat l’avinentesa per intentar rascar algun punt i apropar-se a una salvació que no és matemàtica, però sí virtual. Ho ha fet amb una estratègia senzilla: ha anat penjant pilotes a l’espera que Enes Ünal o Sandro en cacessin alguna.

Ho han fet tres vegades, de fet, i Ter Stegen ha hagut d’aparèixer providencialment per evitar l’empat. El Barça, incapaç de donar continuïtat a les bones sensacions, ha tornat a evidenciar que té molt bones intencions, que està capficat a rebel·lar-se contra la trista realitat que li ha tocat viure, que s’ha proposat lluitar aquesta Lliga fins al final encara que les opcions de guanyar-la siguin mínimes… però que les seves promeses tenen un èxit semblant al de les que es fan cada Cap d’Any. Jordi Masip no ha hagut de fer pràcticament cap aturada a la represa: el balanç ofensiu culer ha estat pràcticament nul, encara que Gerard Piqué ha reclamat un penal que Mateu Lahoz, protagonista com és habitual, no ha xiulat. Sigui com sigui, la davallada física dels de Setién no ha tingut conseqüències en termes numèrics i, gràcies a la victòria al José Zorilla, el Reial Madrid no es podrà proclamar campió aquesta jornada.

Més informació
 
Comentaris