Una venda per salvar el pressupost i un fitxatge que arriba tard

L'intercanvi d'Arthur per Pjanic entre el Barça i la Juventus ja és oficial

L’estiu del 2018, Arthur Melo va arribar al Camp Nou amb les idees molt clares. Volia aprofitar que el Barça estava orfe de lideratge al mig del camp després dels adeus de Xavi Hernández i Andrés Iniesta per adjudicar-se un lloc a l’onze titular. El brasiler no només ho va aconseguir, sinó que va il·lusionar el barcelonisme amb actuacions brillants i prometedores. Només tenia 21 anys i el club culer s’imaginava que havia trobat un futbolista capaç d’exercir de director d’orquestra del primer equip durant la pròxima dècada. Era, sense cap mena de dubte, la gran esperança per retrobar-se amb el joc de posició i abraçar-lo amb força. La seva primera temporada al Camp Nou se li va fer llarga a causa de les diferències evidents entre el futbol sud-americà i l’europeu, però en principi no hi havia motius per imaginar-se que, dos anys després d’aterrar a Catalunya, serviria a la junta directiva de Bartomeu per salvar el pressupost en un exercici econòmic completament afectat per una pandèmia.

La venda d’Arthur a la Juventus no s’entendria, certament, sense el benefici comptable de l’operació que obtindrà el Barça. L’entitat blaugrana va fitxar el migcampista per 31 milions d’euros fixos, dels quals no se n’han amortitzat, considerant que va signar per sis temporades i només n’ha estat dues, uns 20. Tenint en compte que marxarà a canvi de 72 milions d’euros fixos més 10 en variables, i encara que un petit percentatge d’aquests diners aniran destinats al Gremio de Porto Alegre, el seu exequip, els ingressos que obtindrà l’entitat culer seran, aproximadament, de 60 milions. El Barça pagarà 60 milions fixos més cinc en variables per Pjanic i el bosnià, de 30 anys, ha signat per quatre temporades. Per tant, la despesa es dividirà en 15 milions per curs. Més enllà del que es pugui obtenir per una venda futura, el benefici global de l’exercici actual, el 2019/20, serà de més de 50 milions d’euros. Les xifres no es poden determinar amb exactitud ara per ara, però sí que permeten endevinar el perquè de la insistència de la secretaria tècnica a desprendre’s d’Arthur.

 

Seria injust, però, centrar-ho tot en l’aspecte econòmic del moviment. No es pot negar que aquesta temporada el migcampista brasiler estava obligat a fer un pas endavant i no l’ha dut a terme. Les lesions i el seu comportament fora dels terrenys de joc no l’han ajudat gens ni mica. Públicament, els pesos pesants de l’equip –entre ells Leo Messi– sempre l'han considerat un futbolista important de la plantilla; la direcció esportiva del Barça, però, no ha opinat el mateix i cada vegada ha estat menys disposada a millorar-li el sou tal com, segons diversos mitjans, li va prometre. Quan ha arribat una oferta important, tots els dubtes al voltant d’Arthur s’han esvaït. A més, l’arribada de Frenkie de Jong i la irrupció de Riqui Puig encara han fet que la decisió hagi estat més clara i ferma. Ell ha insistit tant com ha pogut per quedar-se com a mínim un any més i demostrar que podia satisfer totes les expectatives generades al voltant de la seva figura, però ha acabat acceptant la realitat. Ha fitxat per un equip històric que li demanarà que sigui la brúixola. A més, entrarà en el grup selecte de futbolistes que han compartit vestidor amb Messi i Cristiano Ronaldo i cobrarà el triple del que ingressava al Camp Nou. Tampoc és que el desenllaç hagi estat dramàtic per als seus interessos.

Una qüestió de moment, no de perfil

Miralem Pjanic és un futbolista que s’adapta acuradament al que, sobre el paper, el Barça necessita per reforçar la seva plantilla de cara a les pròximes temporades. El bosnià pot jugar en qualsevol posició del mig del camp, té moltíssima classe i, a més, el seu desplegament físic és molt més que considerable. És una incorporació de present que dotarà l’equip de versatilitat. Un molt bon comodí que ha estat al radar blaugrana durant molts estius. El problema no té a veure amb el perfil del jugador, sinó amb el moment. Arriba tard, molt tard. El club culer necessita rejovenir la plantilla i encara l'envellirà més. Això, sumat al fet que Arthur és set anys més jove i només ha costat 10 milions més que ell, envolta de dubtes la incorporació de Pjanic. El seu rendiment sobre el terreny de joc serà l’encarregat de dissipar-los o, d’altra banda, engreixar-los. El temps, com ha dit aquest dilluns en roda de premsa Quique Setién, col·loca tothom al seu lloc.

Més informació
 
Comentaris