La crisi desencadenada pel coronavirus torna a posar a prova la capacitat de resposta de les institucions de la Unió Europea (UE). Davant la pandèmia, els experts consideren que les accions de la UE no són ni tan ràpides ni tan contundents com haurien de ser. “Ha fet falta temps per avaluar l’amenaça. S’ha fet massa lentament, però cada cop hi ha més resposta comuna“, diu el director de l’oficina de Brussel·les de la Fundació Robert Schuman, Eric Maurice, en una entrevista a l’ACN en què apunta que “les autoritats sempre són lentes comparades amb el virus”. En canvi, el subdirector del Centre per a la Reforma Europea, John Springford, creu que no hi ha hagut “massa acció europea” i que la UE no ha ajudat prou als estats davant la crisi.
“Mai he cregut que la UE pugui donar completament una resposta a aquesta crisi, però no ha fet una bona feina facilitant la tasca als governs estatals”, defensa Springford, que remarca que han de ser els estats els que prenguin les grans decisions davant la crisi pel coronavirus. “El paper important de la UE és ajudar els esforços dels estats“, defensa.
Per contra, Maurice justifica el fet que la UE no hagi anat “prou ràpida” per la “naturalesa de l’amenaça” i perquè “el virus s’escampa molt ràpid”. “Sembla que les institucions són lentes, especialment la Comissió , però com pots decidir res sense fer consultes abans?”, apunta. “És molt difícil coordinar els 27 i les diferents autoritats europees. El que veiem és un temps d’adaptació, però en algun moment trobarem l’acció coordinada, que ja ha començat“, afegeix.
