El judici del Procés i les seves conseqüències, Greta Thunberg, la consagració de Rosalía com a estrella internacional, l’exhumació de Franco, les eleccions espanyoles amb el conseqüent adéu d’Albert Rivera a la política i la sentència ferma de la Manada. Són només algunes de les persones, fets i esdeveniments que han marcat l’agenda catalana i espanyola d’aquest 2019. En un any passen moltes coses i El Món mira de fer un resum per tenir una imatge de tot el que ha passat en aquests darrers 365 dies:
Judici de l’1-O, Tsunami Democràtic, protestes, exili i tribunals europeus
Jordi Cuixart, al Tribunal Suprem.
El 2019 començava amb un plat fort a l’agenda catalana i espanyola: el judici del Procés. L’inici del judici oral fou el 12 de febrer, però la sentència no va arribar fins el 14 d’octubre. El Tribunal Suprem va condemnar a cent anys de presó l’independentisme català per haver convocat un referèndum: 13 anys de presó per Oriol Junqueras (sedició i malversació), 12 anys per Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (sedició i malversació), 11 anys per Carme Forcadell (sedició i malversació), 9 anys per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (sedició), i multa econòmica per desobediència a Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs.
Dies abans un grup de CDR havia sigut detingut per la Guàrdia Civil amb acusacions de terrorisme al considerar que tenien artefactes explosius amb els quals voldrien atemptar. Els membres del Comitè de Defensa de la República van ser empresonats per l’Audiència Nacional i l’independentisme va veure en aquests empresonaments una maniobra de l’Estat per atemorir els catalans abans que es fes pública la sentència i així evitar una reacció desmesurada als carrers.
Manifestants a l’Aeroport del Prat Jordi Borràs
Desmesurada o no, la reacció va existir. La plataforma Tsunami Democràtic, nascuda únicament amb la intenció d’articular una resposta a la sentència en forma de mobilització cívica i pacífica, va manar ocupar l’aeroport del Prat el mateix 14-O dia en què es va fer pública la sentència. Va ser un èxit incontestable per part de Tsunami: tot i no afectar en gaire mesura al trànsit aeri, la infraestructura va quedar prou col·lapsada i va haver algun enfrontament amb la policia. Catalunya començava a emmirallar-se amb Hong Kong, un altre fenomen d’aquest 2019.
Un policia espanyol enmig de barricades en flames a Barcelona
Després d’aquells esdeveniments Tsunami Democràtic va fer un pas al costat. La mobilització, però, no es va aturar. Després de mesos veient l’independentisme submergit en un relat derrotista, els joves es van apoderar del carrer i van decidir enfrontar-se a la policia per tal de protestar contra les sentències que l’Estat espanyol havia dictat contra els presos polítics. Barricades, càrregues, pilotes de goma, algun còctel Molotov, destrucció del mobiliari urbà, detinguts i algunes persones que van perdre l’ull a causa dels projectils disparats per la policia. El clímax dels aldarulls va arribar el dia 18 d’octubre al centre de Barcelona amb la ja batejada ‘Batalla d’Urquinaona’.
[r:1]
Alhora, una altra batalla té lloc fora de les fronteres espanyoles. Es tracta de l’exili. Aquí l’independentisme català guanya, de moment, amb molta diferència. Un cop coneguda la sentència del Suprem, la justícia espanyola es va afanyar a emetre noves euroordres per demanar l’extradició de Puigdemont i la resta de polítics independentistes que es troben exiliats a Europa. De moment, el jutge que havia de decidir sobre el retorn del president de la Generalitat ha volgut posposar la seva decisió al 3 de febrer de 2020. El motiu era que volia que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciés sobre el cas de Junqueras i la seva immunitat.
Carles Puigdemont i Toni Comín davant el Parlament Europeu a Brussel·les amb l’acreditació com a eurodiputats a la mà
El TJUE ha donat la raó als catalans i ha sentenciat que el líder republicà gaudia d’immunitat quan estava en presó preventiva i que hauria d’haver pogut recollir la seva acta com a eurodiputat. En la mateixa sentència s’especifica que no cal jurar a constitució a Madrid per ser diputat a Brussel·les, motiu pel qual Carles Puigdemont i Toni Comín ja han recollir la seva acta provisional com a eurodiputats.
Dues eleccions espanyoles i dimissió d’Albert Rivera
El fet que ha dinamitat la política a Madrid no ha estat la fi del bipartidisme, sinó el conflicte que Espanya té amb Catalunya. A Espanya s’han hagut de celebrar dues eleccions per mirar de formar govern, amb l’independentisme i els presos polítics sempre com a epicentre. Pedro Sánchez va convocar eleccions a principis d’any de cara al 28-A, comicis en què van guanyar els socialistes i VOX va entrar al Congrés. Ciutadans tenia un número de diputats que hagués fet possible un govern de Sánchez, però Albert Rivera es va mantenir fidel a la promesa electoral de no investir algú que volia seure a parlar amb els independentistes. Aquesta rigidesa acabaria significant el seu final com a polític.
Els socialistes només podien mirar de fer govern amb el suport de Podemos i d’Esquerra Republicana. Finalment, la desentesa va ser més amb els de Pablo Iglesias que amb els de Gabriel Rufián. Podemos volia un govern de coalició que el PSOE mai no va voler acceptar. Sánchez va argumentar que ell no podia estar a la Moncloa de la mà d’aquells que reconeixen que hi ha presos polítics a Espanya.
Noves eleccions a l’Estat: el 10 de novembre Sánchez va tornar a guanyar els comicis, però el panorama que es dibuixava al Congrés era encara pitjor per ell: VOX s’inflava i l’extrema dreta passava a ser la tercera força política de l’Estat, i Ciudadanos s’enfonsava i desapareixia l’opció de fer govern amb els d’Albert Rivera. L’única opció que tenia Sánchez era estendre la mà de manera incondicional a Pablo Iglesias: en menys de 48 hores ja havia signat un acord de govern de coalició del qual tant havia renegat. Ara només li falta una cosa: convèncer Esquerra Republicana que l’han d’investir president.
Albert Rivera durant en el moment que anunciava la seva dimissió
El gran damnificat d’aquestes noves eleccions fou Albert Rivera. Ciudadanos passava de ser una formació important al Congrés (57 diputats) a ser insignificant i inútil de cara a qualsevol possible pacte (10 diputats). Menys parlamentaris fins i tot que Esquerra Republicana. El fracàs va ser absolut i Rivera va decidir anunciar la seva dimissió i retirada de la política el dia següent. Acabava la carrera d’aquell polític que el 2006 amb només 26 anys d’edat va aconseguir introduir al Parlament tres diputats d’un nou partit anticatalanista. Inés Arrimadas es postula ara amb tota seguretat per ser la seva successora.
Ada Colau repeteix a l’alcaldia de Barcelona gràcies a Manuel Valls
Només un mes després de les eleccions del 28-A es van celebrar les eleccions municipals i europees. El 26 de maig Ernest Maragall es proclama guanyador dels comicis per l’alcaldia de la capital de Catalunya. Empata a 10 regidors amb Ada Colau, però té més vots que Barcelona en Comú i això li dona el dret a ser alcalde si no és que la llavors batlle del consistori aconsegueix presentar una suma alternativa. És llavors quan Manuel Valls proposa donar suport a Colau de la mà del PSC per tal d’evitar que un independentista lideri Barcelona. La líder de BComú accepta els vots de Valls i repeteix com a alcaldessa. Pel que fa al global de Catalunya, l’independentisme tornava a guanyar, essent la majoria dels ajuntaments catalans favorables a la independència del país. A Madrid, la coalició del PP amb Ciudadanos suma més que Manuela Carmena, i el popular José Luis Martínez-Almeida li pren l’alcaldia.
Una altra batalla interessant es dirimia entre Puigdemont i Junqueras. Tots dos es presentaven a les eleccions europees per separat. El líder de Junts per Catalunya va sortir vencedor, encara que el líder d’ERC també obtingués un escó. La manera com s’ha desenvolupat la odissea per aconseguir l’acta d’eurodiputat ja s’ha explicat anteriorment.
Exhumació de Franco
Familiars de Franco treuen el fèretre del dictador de la basílica del Valle de los Caídos
El 24 d’octubre de 2019, només 10 dies després de la publicació de la sentència del judici del Procés, el govern de Pedro Sánchez va complir amb una de les seves principals promeses: exhumar Francisco Franco del Valle de los Caídos. Alguns van criticar la manera com es va produir, titllant-ho de “funeral d’Estat”, mentre que d’altres van veure en aquella exhumació la posada en escena necessària d’un esdeveniment tan important. La família del dictador va treure el fèretre amb les seves mans i la ministra de Justícia va estar present a l’acte per donar testimoni de l’exhumació. Franco es troba actualment enterrat al cementiri de Mingorrubio (El Pardo).
Greta Thunberg
foto 3582694
Ha estat seleccionada per la revista ‘Time’ com a persona de l’any. I no genera cap sorpresa. La nena de 16 anys que té com a objectiu lluitar contra l’escalfament global i fer de lobby perquè els governs dels diversos Estats del món facin política a favor del medi ambient s’ha convertit en una icona global. Va estar present fa poques setmanes a la cimera del clima celebrada a Madrid després que es rebutgés fer-la a Xile degut a les protestes que han tingut lloc al país sudamericà. Thunberg ha estat idolatrada, s’ha convertit en un ‘meme’ a Internet i ha sigut insultada per líders mundials. Ha passat a ser, sense dubte, la bandera d’una lluita protagonitzada per la Generació Z que vol dir prou a l’escalfament global produït per les anteriors generacions.
Un dels líders mundials que han insultat Greta Thunberg ha estat Jair Bolsonaro, el president d’extrema dreta que actualment governa al Brasil, país que ha estat protagonista aquest 2019 d’una de les conseqüències de l’escalfament global: els incendis de l’Amazones. El món va poder veure com el pulmó del planeta s’incendiava.
Incendi de la catedral de Notre Dame
Un altre incendi protagonista d’aquest darrer any ha estat el de la catedral de Notre Dame de París. No va tenir res a veure amb el canvi climàtic, sinó que va ser conseqüència d’unes reformes que estaven fent a la infraestructura. El món també va veure com un símbol de la humanitat cremava sense pietat. A punt va estar de caure tota la estructura.
Impeachment a Donald Trump
Donald Trump serà el tercerer president dels Estats Units que se sotmet a un impeachment. Es tracta d’un judici polític que té com a objectiu destituir el màxim mandatari nordamericà, i en el qual voten els congressistes i els senadors. La primera etapa ja ha estat superada. El Congrés ha aprovat tirar endavant l’impeachment i ara serà el Senat qui tingui l’última paraula. Tot fa pensar, però, que no tirarà endavant. Els republicans tenen majoria al Senat dels EE.UU. Trump està acusat d’abús de poder i d’obstrucció al Congrés.
Consagració de Rosalía com a estrella internacional
Rosalía amb tres gramòfons recollits durant la cerimònia dels Grammy Llatins
Tot va començar el 2018 amb el llançament del single ‘Malamente’. Rosalía ja havia fet alguna col·laboració amb artistes de més tirada comercial, però la publicació del seu treball de fusió flamenc i hip-hop la van catapultar a l’èxit total. El seu primer concert massiu al Sónar de l’any passat ja presagiava que esdevindria la diva pop que aquest 2019 ha inundat el Primavera Sound i el Palau Sant Jordi en dos dies consecutius. La filla prodigi de Sant Esteve Ses Rovires ja havia demostrat tenir un talent inqüestionable quan va presentar l’àlbum ‘Los ángeles’, però ha estat ‘El Mal Querer’ i diversos ‘singles’ el què ha fet que s’hagi convertit en una estrella a nivell global. La catalana ha guanyat aquest 2019 cinc premis Grammy Llatins, dos premis MTV i està nominada a dos guardons als premis Grammy que se celebraran el 2020.
El Tribunal Suprem condemna La Manada per violació
Després de la indignació de la societat espanyola en veure que la justícia condemnava els integrants de la Manada a 9 anys de presó per abús sexual i no per violació, el Tribunal Suprem va considerar en la seva revisió de la sentència que sí que hi havia hagut agressió sexual. Els cinc integrants del grup van ser condemnats a 15 anys de presó.
El Liverpool tanca el regnat del Madrid a Europa
Els jugadors del Liverpool aixequen la Champions League 2018:19 | EFE
Després d’haver guanyat tres Champions League consecutives, el Reial Madrid va veure com el Liverpool de Jürgen Klopp aixecava l’orelluda després de superar el Tottenham a la final i viure una remuntada història a semifinals contra el Barça. Segona desfeta consecutiva dels d’Ernesto Valverde a Europa, que després del malson de Roma van experimentar una brutal pallissa a Anfield.
Fracàs de Tsunami Democràtic en el Barça-Madrid
El primer Clàssic d’aquesta temporada s’havia de celebrar al Camp Nou el 26 d’octubre. Però la Federació Espanyola de Futbol va decidir, a petició de la Lliga, posposar el partit al 18 de desembre degut a les protestes amb barricades i enfrontaments amb la policia que estaven tenint lloc als carrers de Catalunya, especialment als de Barcelona. Tsunami Democràtic va anunciar que es jugués quan es jugués el partit, la plataforma duria a terme una acció.
Cartells amb el lema ‘Spain, sit and talk’ del Tsunami Democràtic a l’inici del clàssic al Camp Nou
El 18-D va arribar, però el partit es va disputar amb normalitat sense que Tsunami Democràtic fes cap acció important. Així ho van reconèixer en un comunicat, admetent que el fort dispositiu policial va impedir que drons despleguessin dues pancartes gegants enmig del partit. Només algunes pilotes inflables de plàstic es van llançar a la gespa durant l’enfrontament, una acció que la realització del partit va amagar i que no va tenir cap ressò internacional. A l’exterior del Camp Nou van haver algunes càrregues i enfrontaments amb la policia.
Vaga de les jugadores del futbol femení
Les jugadores espanyoles van dir prou aquest 2019. Van demanar la creació d’un conveni col·lectiu que les reconegui en tot moment com a professionals i les protegeixi en cas de lesió o de maternitat. Finalment s’ha acordat un conveni que garenteix un sou de mínim 16.000 euros bruts per una jornada a temps complet.
El cognom Gasol fa història
Marc Gasol celebra el títol de campió de l’NBA 2018:19 | EFE
Després que Marc Gasol es proclamés campió de l’NBA amb els Toronto Raptors, el seu cognom va passar a la història. Ell i el seu germà Pau s’han convertit en els primers germans que guanyen l’anell de la considerada millor competició de bàsquet del món. A més, Marc Gasol s’ha convertit també en el primer jugador europeu en guanyar l’anell de l’NBA i el mundial de bàsquet (amb la selecció espanyola) en un mateix any. L’únic que ho havia aconseguit abans havia estat Lamar Odom l’any 2010, gràcies als títols amb els Lakers i els Estats Units.
Márquez, uns altres germans catalans imparables
Si els esports de motor tinguessin cognom, el d’aquest any seria sense cap mena de dubte el de Márquez. Marc Márquez ha aconseguit guanyar el premi de MotoGP, mentre que Àlex Márquez s’ha proclamat guanyador de Moto2. Si no fos suficient, tots dos motoristes correran junts a partir d’ara a MotoGP al mateix equip, a Repsol.
Descens del Girona i tornada de l’Espanyol a Europa
Després de viure un somni idíl·lic a Primera Divisió, el Girona va veure com feia una mala segona temporada a la màxima competició espanyola de futbol. L’equip gironí va tornar a segona divisió. Pel que fa a l’altre equip català de primer nivell, l’Espanyol, va aconseguir tornar a jugar a Europa. Aquest any, però, l’Europa League no està sent la seva prioritat, ja que el conjunt blanc i blau es baralla per no baixar a segona divisió. Els aficionats ‘pericos’ veuen com el seu equip va últim a la Lliga.
