El Front Polisario exigeix immediatament “una data” pel referèndum al Sàhara Occidental com a condició indispensable per aturar la guerra amb el Marroc, que s’ha fa una setmana després de trenta anys d’alto el foc. El delegat a Catalunya del Front Popular per a l’Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro, Abidin Bucharaya, ha reclamat “accions serioses” de la comunitat internacional per ajudar-los a votar per decidir el seu futur. “Sempre hem volgut ser independents a les bones, manifestant-nos pacíficament, però no n’hem obtingut res”, lamenta Nora Mulay, una jove sahrauí que viu a Catalunya. Des dels territoris ocupats, el periodista Ahmed Ettanji avisa de vulneracions de drets humans de l’exèrcit de Mohamed VI d’ençà del trencament de l’alto el foc, i l’ONU continua en silenci.
Totes dues parts s’acusen mútuament de la represa de les hostilitats i des de fa una setmana estan embarcats en un enfrontament de què hi ha poca informació per les dificultats d’accés a la zona i el tancament mediàtic de l’estat marroquí. “Estem angoixats perquè no sabem què passarà”, diu la Nora, que va arribar a Catalunya gràcies a diversos projectes de cooperació però que continua en contacte amb la seva família, que està dividida: la més propera és als camps de refugiats de Tindouf i l’altra, als territoris ocupats pel Marroc des que l’estat espanyol va abandonar la seva colònia i la seva gent davant l’avanç de les tropes marroquines. El seu pare i germà són a la zona alliberada, la petita franja de terra propera a Algèria que controla el Polisario. Li asseguren que només s’estan manifestant i que no s’ha de preocupar, però la Nora tem per ells i per la seva mare i germans, al camp de refugiats. La jove acusa Rabat de trencar l’alto al foc, si bé admet que era el que els sahrauís ho estaven “buscant”. “Estem contents però amb pena, perquè tenim pares, germans, cosins i veïns que són allà”, reconeix. Dels parents als territoris ocupats sent que allà també surten cada nit a manifestar-se i que la policia marroquina entra a les cases de la gent.
El Sàhara Occidental Espanyol, actualment reivindicat per la República Àrab Sahrauí Democràtica | Wikimedia Commons
El periodista Ahmed Ettanji, des d’Al-Aaiun, l’antiga capital del Sàhara Occidental Espanyol, assegura que hi ha un “potent desplegament” de militars i policies del Marroc arran dels incidents al pas fronterer del Guerguerat. En els últims dies s’han reprès les manifestacions al carrer celebrant “la reactivació de la guerra”, explica aquest periodista sahrauí que denuncia vulneracions de drets humans per part de les autoritats marroquines. “Han entrat a cases buscant joves per les seves suposades participacions en les protestes”, afirma l’Ahmed que ho veu com un intent per generar “por” entre la població. Fins i tot diu que la policia registra els mòbils de la gent. “Detenen a qualsevol que passa pel carrer que sigui sahrauí”.
Des del Polisario diuen que fa gairebé 30 anys que intenten “contenir” la població però que “l’immobilisme” de l’ONU els ha dut a desconfiar que els donin una solució. Segons Bucharaya, els joves han crescut en un context de “desesperació” i “desil·lusió”: “ja no creuen en els organismes internacionals i pensen que l’única solució és la guerra”. “Els sahrauís estem farts que ens treguin els nostres recursos”, assegura la Nora. Segons ella, fa anys que els joves volen una guerra i ara han vist l’oportunitat de lluitar per la seva causa. “És ara o mai”. El Polisario avisa que serà “difícil” aturar-la i que tindrà “conseqüències per a tota la regió”. “Estem disposats a morir pel Sàhara”, diu el seu representant a Catalunya. Preguntat per la capacitat sahrauí davent l’exèrcit marroquí, Bucharaya esquiva la qüestió i diu que les guerres “es guanyen amb moral” i que coneixen millor el territori. “Els sahrauís no tenim res a perdre, però el Marroc sí perquè té turisme i inversions”, apunta també Ettanji.
Pedro Sánchez i el rei Mohamed VI, en el Palau Reial de Rabat.
Per la seva banda, el rei del Marroc, Mohammed VI es va comprometre dilluns davant l’ONU a mantenir l’alto al foc malgrat admetre que reaccionarà “amb gran severitat” i “legítima defensa” en cas d’amenaces contra la seguretat del país i l’estabilitat dels ciutadans. En plena reactivació del conflicte, Jordània obrirà un consolat al Sàhara Occidental com a mostra de suport a Rabat. Un total de 17 estats africans ja han obert representacions diplomàtiques des de finals del 2019 al territori en disputa. El Polisario, que compta com a principal i gairebé únic aliat a Algèria, ho considera “una violació del dret internacional” i un “atac a l’estatus legal del Sàhara Occidental com a territori no autònom”, ja que significa el reconeixement de la legitimitat de la presència marroquina a la zona. Les Nacions Unides té una Missió per al Referèndum al Sàhara (MINURSO) des del 1991 però mai no ha fet res. De fet, fa gairebé un any que no té ni un responsable al capdavant.
La portaveu del secretari general l’ONU va enviar divendres passat un breu comunicat lamentant que els seus esforços hagin fracassat per evitar la vulneració de l’alto al foc. “La vida dels civils sahrauís està en perill, per això, urgeix l’aplicació del dret internacional”, alerta Ettanji. Guterres es compromet a fer “tot el possible” per reactivar el “procés polític” i garantir que la MINURSO implementa el seu mandat. Per ara, els seus esforços estan centrats en el nomenament d’un nou cap per a la missió. “La designació d’aquest enviat especial no és suficient, cal posar ja una data al referèndum”, demana Bucharaya, que reclama una “solució democràtica” al conflicte. “Espanya pot fer accions que permetin la descolonització”, opina Bucharaya.
Divisió del Sàhara Occidental entre la zona ocupada pel Marroc i la controlada per la República Àrab Sahrauí Democràtica | Wikimedia Commons
Malgrat que el Front Polisario és conscient dels forts vincles hispanomarroquins, acusen el govern espanyol d’actuar contra les resolucions de l’ONU. Si bé Podemos sempre ha mostrat la seva solidaritat amb la causa sahrauí, la seva presencia al govern espanyol no ha fet canviar la posició històrica de l’Estat envers aquesta antiga colònia. De fet, en els últims dies la ministra d’exteriors, Arancha González Laya ha evitat donar suport al referèndum malgrat les múltiples resolucions de l’ONU. “No entenem la miopia política d’aquests partits quan arriben al govern”, lamenta Bucharaya, que en canvi agraeix el suport del “moviment català” al poble sahrauí. Bucharaya assegura que la resolució d’aquest conflicte tindria un “benefici” enorme per als espanyols. “A Espanya l’interessa un nord d’Àfrica estable i això no és possible si no se soluciona el conflicte”, avisa el Polisario, coneixedor de les inquietuds a l’executiu per l’augment d’arribades des del continent africà
De moment, la Unió Europea s’ha mantingut al marge dels esdeveniments. Fonts diplomàtiques europees comentaven aquesta setmana que no veien la situació “prou greu”. Per això, ni tan sols es va discutir a la reunió de ministres d’exteriors de la UE del dijous. “És un error pensar que el que està passant al Sàhara Occidental no és tan greu”, retreu el delegat a Catalunya del Front Polisario.
