Les negociacions del Brexit comencen d’aquí a nou dies i la paraula més buscada al diccionari polític britànic és “certesa”. Com un mantra que funciona en repetir-se, la paraula és usada amb freqüència als mitjans. “El que el país necessita, més que mai, és certesa” afirmava ahir la primera ministra, Theresa May, des del faristol del número 10 de Downing Street.
Els resultats de les eleccions anticipades deixen un escenari poc confortable per a May, que perd la majoria absoluta i proposa un pacte de govern a l’unionisme nord-irlandès, al Partit Unionista Democràtic (DUP), que té deu escons. A l’altra banda, el líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, qüestiona el lideratge de la primera ministra després de sortir enfortit dels comicis. El socialista, que havia estat objecte de moltes crítiques i poques expectatives, pot tenir un discurs més agressiu amb el govern després d’haver aconseguit fer créixer el partit i escurçar distàncies amb May.
Després dels resultats
Moltes són les vegades que el discurs de post-campanya és diferent del discurs campanya. Aquest és el cas del Regne Unit, que, amb els resultats sobre la taula, el vocabulari polític pren un altra dimensió. Mentre en campanya electoral l’economia i el terrorisme gaudien d’un paper reservat, després de les eleccions, aquests temes són succionats pel monotema estrella Brexit. Gairebé totes les preguntes porten Brexit a la sentència i negociació amb la Unió Europea amb govern minoritari com a subordinada.
Els resultats de les eleccions obliguen a fer matemàtiques i precipiten les negociacions per aconseguir una pinya estable que pugui anar a Brussel·les a vendre i comprar el millor paquet de mesures. Altres conclusions subratllen la confirmació dels mals resultats del partit euroescèptic i xenòfob, l’UKIP. Uns resultats desesperançadors per una formació clau, que travessa una crisi d’identitat i que sembla entrar definitivament en un període d’hibernació. La formació haurà de conformar-se en passar aquesta legislatura amb presència mediàtica però sense cap seient a la Cambra dels Comuns. Per altra banda, els liberals demòcrates, europeistes i defensors d’un altre referèndum per validar els resultats de les negociacions, per ironia britànica creixen en nombre de seients i vots.
El tema escocès
La situació escocesa no desapareix. El Partit Nacional Escocès (SNP) es desinfla, però segueix dominant. Nicola Sturgeon ha anunciat que el seu programa continua, però és evident que ha perdut algun argument, entre ells, algunes les millors peces que tenia a Londres, Angus Robertson i Alex Salmond; el Vicepresident del partit, i, el que ella mateixa anomenava el seu “mentor”. El que ha passat a Escòcia torna a ser inaudit, mentre el partit majoritari continua essent l’independentista, els conservadors treuen els millors resultats en dècades i en una terra que no els és propícia. A l’eterna l’espera de les certeses i després d’haver perdut pes, Nicola continua de tercera força a Londres i primera indiscutible a Edimburg.
