Bielorússia prova de mantenir viu el seu 'momentum'

L'oposició bielorussa es dota d'un consell a l'exili per doblegar Lukashenko mentre es tem que decaiguin les protestes al carrer per por a les conseqüències

Un jove de 25 anys mort i 7.000 detinguts en diverses jornades de protestes. L'oposició de Bielorússia viu des de fa dies el seu momentum, però la dificultat per mantenir el pols al carrer, sense un lideratge clar, redueix les expectatives d’acabar amb el règim d’Alexander Lukashenko. L’oposició bielorussa busca a contrarellotge des de l’exili un pla que li permeti aprofitar el moment generat al país després de les darreres eleccions i forçar l’anhelada sortida del govern d’un president, autoritari per a molts i per les principals organitzacions de defensa dels drets humans. La principal candidata de l’oposició, Svetlana Tikhanovskaya, es troba a Lituània —país veí— on assegura que ha hagut de refugiar-se perquè les autoritats la van forçar a marxar.

Des d'aleshores el país ha viscut jornades de protesta històriques que han donat lloc —amb la d'aquest dimecres— a tres jornades de vaga general i això ha atorgat legitimitat a l’oposició que, des de l’exili ha creat un Consell de Coordinació, el qual té per objectiu fixar una estratègia a partir d’ara. Els membres d’aquest consell consultiu han denunciat que durant la darrera campanya electoral i en el recompte es va cometre frau, que la policia ha actuat amb violència brutal contra els manifestants i reclama l’alliberament d’aquells que considera presos polítics, milers de detinguts. Lukashenko ha acusat el consell de voler prendre el poder i aquest s’ha defensat dient que només utilitza vies legals i mètodes de lluita no violents.

Desplegament policial a Minsk on tenen lloc protestes contra el president (Europa Press)

Desplegament policial a Minsk on tenen lloc protestes contra el president (Europa Press)

En aquest context, als carrers de Minsk continuen les protestes lligades a la vaga general a la qual s’hi han afegit treballadors de diverses fàbriques del país. Fonts citades per un corresponsal de la BBC expliquen que un 20% dels treballadors de la fàbrica de camions MAZ (amb una plantilla de 10.000) s’han afegit a l'aturada i que els que no s’hi han implicat és por a perdre la feina. L’oposició segueix cridant a la mobilització i anima les protestes que en molts casos són espontànies i no centralitzades. Això, i el fet que la líder opositora estigui fora del país, fa témer que no es pugui mantenir el pols al carrer per forçar Lukashenko a fer canvis. De fet, el mandatari, en una aparició pública que va fer aquesta setmana, ja va advertir que no abandonaria el poder per la pressió del carrer, però s'obria a una reforma constitucional i a un referèndum per aprovar-la.

En l'èxit de convocatòria d'aquesta revolta hi ha tingut a veure també internet i especialment vehicles d'informació no oficials com el mitjà digital bielorrús Nexta, que s'ha convertit en una font d'informació clau. El mitjà, un dels pocs fora del control del govern, ha pogut mantenir-se gràcies al seu canal de Telegram, que ha aconseguit 1,3 milions des subscriptors durant la crisi.

Protesta contra Lukashenko a Polònia (Europa Press)

Protesta contra Lukashenko a Polònia (Europa Press)

Reaccions internacionals

La situació a Bielorússia ha cridat l'atenció internacional, i també des de l'independentisme català s'ha subratllat la creació d'un consell de coordinació des de l'exili per tal de fixar estratègies que aconsegueixin canvis a l'interior del país. Es tracta d'un instrument de lluita des de l'exterior que consideren que segueix l'exemple del Consell per la República a Waterloo, encara que els dos conflictes no tenen res a veure.

 

Aquest nou consell de coordinació fora de Bielorússia podria rebre un nou impuls després que la Unió Europea hagi oficalitzat aquest mateix dimecres el seu rebuig als resultats electorals que atorgaven novament la presidència a Lukashenko. En la seva resolució, el bloc europeu ha determinat també establir sancions contra aquells membres del govern bielorús considerats responsables dels actes de "repressió" contra dissidents i manifestants pacífics.

La repressió no és res nou en la Bielorrússia de Lukashenko, un país fitxat per la majoria de grans organitzacions internacionals de defensa dels drets humans. De fet, Lukashenko continua ostentant el títol no oficial de "darrer dictador d'Europa". La UE sembla disposada a donar un cop demà als opositors al règim aprofitant el momentum i ha anunciat una ajuda de 53 milions d'euros. Rússia, en canvi, dona suport a Lukashenko i denuncia que "ingerència" en un assumpte que consideren que hauria de ser intern.

 

Comentaris