El govern de Bielorússia, país presidit per un nostàlgic de la URSS com és Alexander Lukashenko, gestiona la crisi del coronavirus com si no s’hagués de patir perquè les conseqüències de patir poden ser pitjors. La de Lukashenko és una presidència autoritària i el país es troba sota un règim polític on els mitjans estan sota un control estricte del govern. Els analistes opinen que el govern bielorús prefereix evitar tenir la població informada perquè el pànic podria produir unes conseqüències econòmiques més indesitjables que la mort. Aquest 23 d’abril, l’informe de situació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) apunta que a Bielorússia s’han identificat 7.281 casos de Covid-19 i s’han mort per aquesta causa 60 persones.
Des de Bielorússia, la periodista Alesia Ptushka afirma en declaracions a ‘El Món’ que al seu país, segons enquestes de mitjans independents, “una gran part de la societat no creu en les xifres oficials de morts per la Covid-19”. La periodista explica que “de vegades les estadístiques del ministeri bielorús de Sanitat resulten realment estranyes”. De fet, hi ha dies que potser ni tan sols informen, com ja va passar els dies 18 i 19 d’abril, quan “no hi va haver informació nova sobre el virus”. En altres ocasions, les autoritats qüestionen les preguntes dels periodistes: “En una roda de premsa un periodista va preguntar pel número de metges contagiats i la resposta va ser que per què plantejava aquesta pregunta si aquella era una informació que no ajudava a ningú”.
A Bielorússia no hi ha hagut cap mesura de confinament de la població, i la majoria de persones han anat a treballar “cada dia”, diu Ptushka. Malgrat aquesta situació, “molta gent s’ha isolat per iniciativa pròpia i moltes empreses privades fan teletreball, fins i tot algunes institucions estatals demanen a la gent que contactin per correu electrònic o telèfon”. No sembla però que res de tot això passi per instruccions governamentals.
Pel que fa als serveis, els restaurants, els cinemes i altres establiments semblants continuen oberts, “però molts tanquen perquè simplement no tenen clients”. Així doncs, malgrat que el govern no posa esforços en advertir a la societat dels perills de la Covid-19 i malgrat no tenir una política de transparència pel que fa a les xifres, d’alguna manera la informació de la gravetat de l’assumpte arriba a alguna part de la ciutadania més ben informada o que beu de fonts d’informació alternatives.
Una reunió del govern de Lukashenko (EP)
“Les escoles van tenir vacances des del 30 de març fins al 5 d’abril, i aquestes es van estendre dues setmanes més, però des de dilluns les escoles tornen a estar obertes”, comenta la periodista sobre l’activitat educativa. No obstant això, “els pares poden escriure un justificant i els nens es poden quedar a casa”, apunta Ptuskha. “Ara moltes escoles estan mig buides, a moltes classes no hi va ningú”, recalca.
La mare d’aquesta periodista és professora de Biologia i dilluns va tornar a l’escola després del les vacances. “Duu mascareta durant la classe i se la canvia cada hora, però l’escola està plena d’altres professors, personal de la neteja i alumnes”, comenta.
Una delegació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha visitat el país les darreres setmanes. En les seves conclusions sobre la situació, l’organització supranacional ha recomanat que les escoles facin la seva activitat a distància i que es cancel·lin els esdeveniments massius. “Però això només són recomanacions i el més probable és que el nostre govern ni les escolti”, es queixa Ptushka. D’aquest manera, el govern de Lukashenko continua assajant per celebrar una gran marxa el 9 de maig a Minsk que servirà per a commemorar el 75è aniversari de la victòria de les forces soviètiques sobre els nazis. “El govern no ha renunciat a celebrar aquesta manifestació”, lamenta la periodista.
La gent gran s’informa pels mitjans de l’Estat
Els mitjans públics tampoc contribueixen a sensibilitzar la població sobre els perills de no mantenir les distàncies per a la propagació del virus. Al mateix temps, el president Lukashenko apareix en esdeveniments esportius, jugant ell mateix al hoquei, i encaixant les mans amb els seus interlocutors. “Els mitjans estatals parlen del virus molt poc i en termes generals, la gent gran, que és l’audiència principal, no creu que el virus sigui molt sever i va a comprar amb tota la calma”, apunta la periodista Alesia Ptushka.
El dimarts passat diversos analistes van parlar de la situació de la Covid-19 en un webinar organitzat pel Centre for East European and International Studies de Berlin. El director de recerca d’aquest centre, Andrei Yeliseyeu, va explicar els pronòstics que per Bielorússia tenia l’Imperial College de Londres. En el cas de no establir mesures de mitigació, les morts al país podien arribar a ser més de 60.000; en el cas d’establir-ne molt poques, es podria a arribar a tenir un balanç de més de 20.000 morts. Aquesta xifra, segons aquestes previsions, s’hagués pogut reduir a menys de 20.000, en el cas que el govern hagués establert mesures de distanciament social. Un fet que no s’ha produït. Yeliseyeu creu que Bielorússia s’ha situat en el segon dels escenaris, per tant aquell en el qual la poca acció del govern davant la pandèmia es podria traduir amb més morts de les que en realitat s’haguessin pogut evitar. Aquest analista sosté que el govern defensa la tesi que la “infodèmia”, la psicosi, la por i el pànic són “inútils”. Això fa que, per exemple, ni tan sols s’avingui a suspendre esdeveniments que tampoc tindrien conseqüències econòmiques, com la marxa del Dia de la Victòria.
En el mateix Webinar, l’editora de ‘Belarus Analysen’, de la Universitat de Bremen, Olga Dyndova, va explicar que l’actuació de Lukashenko amb la Covid-19 correspon al pensament que “la por i el pànic al virus és contraproduent per a la societat i l’economia”. Així doncs, des del govern es fa un discurs que nega la gravetat de la situació: “S’ha dit que el virus no és perillós perquè les conseqüències econòmiques seran més greus que la mort, també que ningú morirà per coronavirus perquè els que moren ho fan a causa de malalties prèvies”.
Un altre factor que pot estar incidint en com es gestiona la crisi és la celebració d’unes eleccions a finals d’agost. Tancar negocis i establir mesures contra la Covid-19 podria desembocar en xifres d’atur elevades i generar un descontentament social que el president vol evitar el màxim possible.
Qui es mou per fer front a la crisi
Enmig d’aquest panorama, qui dóna resposta a l’emergència sanitària? La periodista Alesia Ptushka sosté que la gran revelació de la crisi ha estat l’activisme social. Segons la periodista, en els centres hospitalaris hi ha escassetat de material, però el ministeri de Sanitat sosté en canvi que el que hi ha és “el suficient”. Internet s’ha convertit en el terreny per a l’organització de plataformes d’activistes que recullen diners per comprar el material necessari. “Els voluntaris compren i lliuren les coses necessàries als hospitals”, explica Ptushka, que coneix d’a prop la tasca d’alguns activistes.
Aquestes persones s’esforcen també per aconseguir diners per adquirir menjar calent per als metges, buscar llocs on puguin passar la nit sense risc de contagiar les seves famílies. La periodista posa d’exemple una galeria d’art al centre de Minsk que s’ha convertit en punt de trobada per als voluntaris. Segons Ptuhska, molts bielorussos de la diàspora també s’han implicat en la captació de fons per lluitar contra el coronavirus i ajudar així les xarxes de suport independents que fan la feina que l’Estat no ha volgut fer.
