El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
2019: Catalunya en el mapa de la fúria global
  • CA

L’any 2019 tanca amb un balanç elevat de protestes i descontentament als carrers de desenes de països que han fet que precisament l’esclat de malestar s’hagi convertit en un dels protagonistes dels darrers 12 mesos d’actualitat mundial. Països de nord a sud i d’est a oest viuen conflictes que han acabat amb manifestacions multitudinàries, escenes de violència, en alguns casos morts i en la majoria múltiples ferits. En alguns casos la intensitat de les protestes ha fet que la premsa internacional hi posés contínuament el focus, com és el cas de Xile i Hong Kong. En el cas de Catalunya, les protestes per la sentència del 14 d’octubre han aconseguit posicionar el país dins d’aquest mapa global de la fúria. Mitjans com Politico, Al Jazzera o Voice of America (mitjà governamental d’EUA) han recollit el cas català en la llista d’escenaris on aquest clima d’alt voltatge polític ha conduït a situacions de violència entre manifestants i policia. A continuació es recullen els principals escenaris del món on les demandes polítiques han decidit saltar als carrers per fer-se escoltar.

 

Algèria: Al febrer, després que el president Abdelaziz Bouteflika anunciés el seu intent de presentar-se  per cinquena vegada al càrrec, uns tres milions de manifestants van demanar la fi del règim de Bouteflika. Bouteflika va dimitir a l’abril i el país va celebrar eleccions al desembre, donant la victòria a un candidat alternatiu, però que continua sent vist com a membre de l’establishment.

Bolívia: Després de les eleccions d’octubre, es van produir manifestacions contra Evo Morales a La Paz denunciant frau electoral. Al novembre, Morales va anunciar la seva dimissió i va marxar a Mèxic. Els seus partidaris han demanat el seu suport. Almenys 31 persones han mort a les protestes. El poder l’ha pres l’autoproclamada presidenta Jeanine Áñez a la qual els detractors acusen d’haver fet un cop d’estat.

Xile: Les protestes van començar a l’octubre a Santiago de Xile en motiu de la proposta d’apujar els preus del metro. Les manifestacions es van estendre ràpidament per tot el país amb xilens que reclamaven sous igualitaris, una millor sanitat i més inversió per educació. Desenes de persones han mort durant les protestes.

Manifestants a Valparaíso, Xile (Europa Press)

Manifestants a Valparaíso, Xile (Europa Press)

Colòmbia: Les protestes van començar al novembre per diverses qüestions, que inclouen la manca d’un pla econòmic nacional, la corrupció i l’assassinat d’activistes dels drets humans. Les protestes han tret a més de 250.000 persones i unes tres han resultat mortes.

República Txeca: Al novembre, més de 200.000 persones es van manifestar a Praga demanant la dimissió del primer ministre Andrej Babis acusat de frau.

Equador: Les protestes i disturbis es van originar a l’octubre contra les mesures d’austeritat decretades pel president Lenin Moreno. Entre les mesures hi havia posar fi als subsidis pel combustible, fet que retallava beneficis i salaris als funcionaris. Les protestes van acabar després que grups indígenes i el govern equatorià van arribar a un acord.

Egipte: Al setembre es van celebrar protestes a El Caire, Alexandria i altres ciutats egípcies. Els manifestants acusaven membres del govern d’utilitzar fons públics per enriquir-se. Més de 4.000 persones —inclosos 11 periodistes i més de 100 menors i estrangers— van ser arrestats.

França: Al novembre, milers de persones van protestar demanant canvis en l’estancament dels sous, la pujada de preus i la desigualtat en els ingressos. Mës de 145 persones van ser arrestades.

Haití: Al febrer, manifestants van demanar a Port-au-Prince la dimissió del president Jovenel Moïse. També van demanar un govern de transició i el processament de corruptes en el govern. Almenys 40 persones han mort.

Hong Kong: Les protestes a Hong Kong continuen després que arrenquessin el març passat per aturar una proposició de llei que pretenia facilitar les extradicions a la Xina. Les protestes aviat es van convertir també en una demanda de més democràcia. Aproximadament dos milions de persones en una manifestació el 16 de juny. Almenys dues persones han mort en les protestes.

Un manifestant envoltat de policies (Europa Press)

Un manifestant envoltat de policies (Europa Press)

Indonèsia: Al setembre, estudiants de ciutats grans van protestar la manca d’eficàcia de la Comissió per a l’Eradicació de la Corrupció. Almenys dues persones van morir. Els manifestants també van exigir al govern tombar noves lleis que penalitzen persones per insultar el president, i prohibeixen sexe extramatrimonial i relacions homosexuals.

Iran: Al novembre, es van produir protestes per tot Iran després que el govern anunciés un augment del 50% en el preu de la gasolina. Més de 140 manifestants van morir en 22 ciutats. Més de 1.000 persones han estat arrestades a tot el país.

Irak: Des d’octubre, Bagdad i el sud del país viu protestes contra la corrupció. Segons dades del govern, més de 350 persones han mort i al voltant d’un miler han resultat ferides.

Líban: Des d’octubre, manifestants per tot el país han demanat la fi de la corrupció, demanant un nou govern format per “tecnòcrates” o no-polítics. Els manifestants han demanat més llocs de feina i millores en serveis com l’electricitat, l’aigua i la sanitat.

Xoc entre manifestants i policia a Beirut, Líban (Europa Press)

Xoc entre manifestants i policia a Beirut, Líban (Europa Press)

Rússia: Des de l’estiu, s’han produït protestes a Moscou per les eleccions municipals a les quals es va barrar el pas als candidats de l’oposició. Més de 1.500 persones van ser arrestades, algunes sentenciades a molts anys de presó. Els manifestants continuen ara protestant, reclamant l’alliberament dels presos.

Catalunya: Les protestes a Catalunya han estat una constant en els darrers dos anys, però la publicació de la sentència contra els líders del referèndum de l’1-O de 2017 va fer revifar el moviment. En aquest cas les protestes que han cridat l’atenció dels mitjans internacionals són les que van tenir lloc immediatament després de publicar-se la sentència del procés amb l’ocupació de l’Aeroport del Prat i després els aldarulls amb barricades als carrers de totes les capitals catalanes, especialment Barcelona, on es van viure xocs violents amb la policia, que van deixar múltiples ferits.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa