Isabel Pantoja segueix sent la principal protagonista de ‘Supervivientes‘. L’exitosa cantant està fent l’impossible per cridar l’atenció i el programa li està concedint sense problemes. No dissimulen el favoritisme cap a ella, el que s’ha tornat a demostrar durant la gala d’aquest diumenge. La notícia bomba? Que permetran que la seva filla Chabelita viatgi fins a Hondures per donar-li suport. És habitual que emetin un munt de vídeos sobre ella, mostrant als teleespectadors tot allò que fa i que diu. Un dels moments més especials va arribar amb un seguit de confessions de Pantoja, durant una tendra conversa amb Mónica Hoyos.
La companya d’edició va fer-li un interrogatori sobre la seva relació amb Paquirri, de la qual mai no havia parlat tan extensament. Tot començava, per això, amb una pregunta molt íntima… quant fa que no té relacions sexuals. La resposta? Sorprenent: “Prefereixo no recordar quan vaig tenir l’últim xicot… Fa nou anys. No diguis el nom, vam estar un any i no va acabar bé…”, va deixar caure, el que fa pensar que va tenir una relació curta després de Julián Muñoz. Un xicot misteriós que de ben segur que omple hores i hores de televisió aquesta setmana.
Isabel i Mónica Hoyos / Telecinco
Però, com dèiem, el moment més esperat va arribar amb les seves paraules sobre Paquirri: “El vaig conèixer el 26 de maig del 1980. Em va convidar José María Manzanares a una correguda seva. Jo no sabia ni qui torejava, però ell en aquell moment era el millor. Quan José María em va posar el capote, ell tenia la montera posada i em va fer un gest amb el cap. Quan es va creuar la seva mirada amb la meva, jo no sabia què era el que em va recórrer pel cos. El fotògraf d’Hola em va parar perquè no marxés sense conèixer-lo. Em va obrir la porta de l’habitació, acabava de sortir de la dutxa. Aquella cara, aquell morè, aquells ulls… no es podia aguantar de guapo. En obrir la porta em va reconèixer, sabia que era la Pantoja. I em va dir que era moltíssim més guapa que a televisió. Posteriorment em va confessar que, en tancar la porta aquell dia, va dir que no em deixaria escapar ni amb ales”.
“Es va presentar l’endemà a la porta del meu representant per conèixer la llista de les meves gales, per presentar-se a totes. Anava i em deia que venia a veure’m. Em veia cantar i fins a l’endemà, res. I així durant un any. Fins al dia que va entrar al camerino i em va fer un petó al cap. Va ser la història d’amor més maca que puguis imaginar-te”, prosseguia visiblement emocionada.
Fes-hi clic per veure el vídeo / Supervivientes
Una història ben maca, però amb un final molt trist: “El més bo dura poc. Era tanta felicitat, tan perfecte tot… que tot no es pot tenir. Era la felicitat completa i això no existeix. Jo ja l’he tingut, ja l’he viscut. Però la seva mort em va partir en dos. Jo li demanava que deixés el toreig i ell m’ho prometia. Però en aquells moments anava a ser el millor i se li oblidava. Ell va ser el més guapo, el més intel·ligent, el millor torero, el millor marit, el millor pare. El més tot. Moriré sent la seva vídua. On està ell, acabaré jo. De la manera que l’he estimat a ell, mai no estimaré ningú”. Una Isabel Pantoja molt romàntica i emocionada, com mai no s’havia mostrat a l’illa.
