Isabel Pantoja ha tornat a ser protagonista de ‘Supervivientes‘. La setmana passada va veure’s obligada a abandonar a les portes de la gran final, ja que els metges consideraven que era incompatible la seva permanència a l’illa amb el tractament i la dieta que ha de fer per recuperar-se del problema de sucre que pateix. Durant la gala de dijous va concedir la primera entrevista a Jorge Javier Vázquez, en la qual es va tornar a demostrar que des del principi ha estat la preferida de la direcció del programa.
La van fer protagonista dijous i l’han tornat a fer protagonista diumenge. Curiosament els hi ha anat molt bé que abandonés pocs dies abans de la final, ja que d’aquesta manera han pogut donar-li dos dies per a ella sola… el que no podrien haver fet en cas de proclamar-se guanyadora perquè també haurien d’haver entrevistat els finalistes.
Jordi González i Isabel Pantoja / Telecinco
Casualitat o no, el cas és que Jordi González ha parlat amb ella durant el debat d’aquest cap de setmana. La final ja és aquí, però sembla que només interessava que Pantoja comentés com ha viscut aquesta aventura televisiva. Vestida de groc, molt ben maquillada, amb un somriure immens i molta desimboltura davant les càmeres. Així arribava una cantant gens supersticiosa: “Sempre he debutat de groc i sempre he tingut grans èxits”. Assegura que el pas per Hondures l’ha afectat molt, ja que ha perdut la gana de menjar i té una mica d’insomni: “Menjo dos cops al dia com a molt. Em desperto a les quatre de la matinada i vaig a dormir a les sis de la tarda”.
Supervivientes
Del seu retorn a Espanya ha volgut comentar com d’emocionant ha estat el retrobament amb la seva mare: “Vaig deixar la meva mare bastant malalta i en tornar a casa em va reconèixer perfectament quan em va veure. Ella es pensava que jo estava cantant a Amèrica. Quan li vaig dir que no marxaria més em va fer una abraçada i es va posar a plorar mentre repetia el meu nom. Amb això jo ja he guanyat el que havia de guanyar”.
Mentre que dijous es negava a comentar els enfrontaments que havia tingut amb els companys a l’illa, durant el debat no va tenir més remei. En tot moment repetia que el que havia passat a Hondures es quedava allà, però va deixar caure alguna clatellada conta algun company. Qui més va rebre? Mónica Hoyos. De fet, quan en Jordi González va proposar-li que la saludés des de plató, Pantoja es va negar: “Jo la vaig abraçar amb moltísisma estima, encara que en un moment em va dir el que em va dir. Jo seria incapaç d’anomenar la seva mare. Una mare és el més sagrat que tenim tots. A la meva mare aquesta no li diu això perquè a mi no em dona la gana“.
¡Esto es lo que ha dicho @_ISABELPANTOJA sobre Mónica Hoyos! ¿Qué os parece? https://t.co/0FBgMJbayp #ConexiónHonduras12 pic.twitter.com/3uZ2Vkzu8o
— Supervivientes (@Supervivientes) 14 de juliol de 2019
Això sí, un dels moments que més va cridar l’atenció va arribar amb una confessió molt sorprenent, quan va començar a parlar de la seva relació amb Juan Gabriel. El presentador va preguntar-li directament què hi havia darrere dels rumors que deien que el compositor li havia demanat matrimoni. Una pregunta que molts s’han fet, i que per fi ha respost sincerament: “Mai no he parlat d’ell perquè per mi ha estat i sempre serà el meu compadre. Sóc padrina del seu fill Iván, el meu germà gran, el meu confident, l’ésser a qui més he estimat tota la meva vida juntament amb la meva família. I sí, és cert. Quan el meu fill tenia 4 anys, volia que fos la seva dona, que ens coneguéssim, acceptéssim i respectéssim. I jo li vagi dir que no podia ser. Li ho vaig dir cantant i ell ho va entendre perfetament perquè teníem una amistat massa maca tot i l’Atlàntic tan gran que ens separava”.
Isabel Pantoja homenajeará a Juan Gabriel en su nuevo disco https://t.co/NlGnmsoexk pic.twitter.com/r5NZARKBXC
— Cooperativa (@Cooperativa) 2 de novembre de 2016
Algun cop se n’ha penedit? Doncs sembla que sí: “Moltes vegades m’he penedit de dir-li que no. Mai no hauria trobat, després del meu marit, per descomptat, una persona que m’entengués tan summament bé. Jo l’acceptava tal com era, perquè ningú no em podia comprendre d’una manera tan bona com ho feia ell. Era i serà un geni per l’eternitat”. Una confessió que de ben segur que la torna a posar en el centre del focus mediàtic.
