Sandra Barneda era de les poques presentadores de televisió que encara no s’havia manifestat públicament sobre les condemnes als líders independentistes. S’ha esperat més d’una setmana, però ho ha acabat fent en un escrit a ‘La Vanguardia‘ que aprofita per dibuixar com veu ella el clima de tensió que està vivint a Barcelona.
La catalana afirma que té “la pell ferida, el cos encongit i un ardor propi d’un estat gripal per dins”: “No som pocs aquells que, amb els ulls engarrotats, presenciem com la bretxa oberta en el poble català s’ha fet més gran aquests dies”. Considera que la sentència del Suprem és el clar desencadenant d’aquest moviment que reclama “detenir injustícies, demanar resolucions polítiques i provocar cancel·lacions de vols, trens i talls de carreteres”.
“El poble català s’ha convertit en un borbolleig emocional, on tots els sentiments afloren a cada pas siguis o no independentista. La gran majoria es mobilitza per protesta, per independentisme, però sobretot per estupefacció davant l’escenari construït a Catalunya després d’anys de gens d’escolta i, molt menys, comunicació política”, explica.
“No són pocs aquells que, davant les imatges d’actes vandàlics, protesten i demanen que acabi perquè són gent de pau. I la ferida entre germans, veïns, pares, fills i amics s’ha tornat a obrir i es fa una mica més gran cada dia. I no ens mirem perquè cadascú està amb el seu bàndol, oblidant aquell que va ser germà. Ens pesa ja tot, i decebuts, reaccionem amb el nostre cor ferit. El cor de Catalunya està fracturat, a punt d’un esclat”. I no són pocs aquells a qui els hi puja la febre d’impotència en veure que cada vegada ens mirem menys i ens cridem més, oblidant que en el camí se’ns va perdre la sensibilitat”.
Un discurs que evidencia com es troba i què pensa Sandra Barneda, després de dies de silenci.
