Sandra Barneda i Nagore, de vacances per separat

Sandra Barneda i Nagore Robles celebren aquest estiu el tercer aniversari. Que anunciessin que havien iniciat una relació va ser una gran sorpresa per a molts, que des de llavors les segueixen molt de prop. Des del principi han estat molt geloses de la seva vida privada, per això, discretes i sense parlar públicament del seu amor fins molt després. De fet, fa relativament poc que publiquen fotografies juntes a Instagram.

Aquestes vacances estan sent una mica diferents, per això. I és que són les primeres que passen separades. Barneda està substituint Emma García al capdavant de 'Viva la vida', mentre que Nagore ha decidit emprendre un llunyà viatge fins a Bali tota sola. Per què? Per demostrar-se a si mateixa que és capaç de viure aventures sense ningú al seu costat.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Jarana hermana  #nagorerobles #uluwatu #bali #surfgirl #dragongils

Una publicación compartida de nagore_robles (@nagore_robles) el

En un exercici de superació, ha viatjat fins a Indonèsia per "reafirmar-se com a dona independent". El camí fins aquí, però, ha passat per superar moltes pors: "Fins fa tres anys mai no havia sabut prendre'm ni un cafè sola, ni passejar sense fer una trucada a algú. Mai no se m'havia passat pel cap dinar sola en un restaurant i ni molt menys fer un viatge tota sola. Doncs bé, les hores de teràpia i els anys suposo que m'han ajudat a passar més temps amb mi mateixa evitant el soroll, el parlar per parlar o millor dit per no escoltar-me".

"Us puc dir que un dels meus millors plaers és passar temps amb mi mateixa, adonar-me que tinc un dia de m... o que m'he llevat malament. Gràcies a totes i cadascuna de les persones que m'ha acompanyat en aquest canvi i sobretot per haver seguit al meu costat amb paciència i estima per ensenyar-me el costat maco de la vida i, sobretot, el costat maco dins meu. I a vosaltres, dones poderoses i invencibles. Avui el camí és nostre i les metes també", prossegueix més sincera que mai.

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Para llegar hasta Bali os mentiría si os dijera que no me ha costado a penas esfuerzo llegar hasta aquí sola. Hasta hace tres años nunca había sabido tomarme ni un café a solas, ni pasear sin hacer una llamada a alguien, nunca se me había pasado por la cabeza comer a solas en un restaurante y mucho menos hacer un viaje solita. Pues bien, las horas de terapia y los años supongo que me han ayudado a pasar más tiempo conmigo evitando el ruido, el hablar por hablar o mejor dicho por no escucharme. He sido consciente de que todos esos momentos haciendo mil cosas a la vez evitaban quedarme conmigo misma y por lo tanto con mis pensamientos. Es decir, cuestionarme lo que estaba haciendo con mi vida, pensar en las personas que me rodeaban y mi forma de comportarme. No daba lugar para el cambio. Gastaba tiempo como dinero y energía como palabras, sin ser consciente de que la soledad me daba pánico. Pues bien, os puedo decir que uno de mis mayores placeres es pasar tiempo conmigo, darme cuenta de que tengo un día de mierda, de que me levanté torcida, de que estoy mimosa, de que me apetece correr, hacer yoga o surfear, de qué plato me apetece comer, de si quiero pasear hasta que yo lo desee o tomarme una cerveza porque si. Me reconozco muy graciosa cuando estoy en “modo caracol” y ningún plan por muy atractivo que parezca me apetece. Resulta que me gusta estar conmigo, en silencio, paseando y mirando al infinito sonriéndome y distinguiendo a una mujer extraordinaria haciendo planes ordinarios con la más absoluta felicidad de no necesitar nada más que lo que la rodea en ese momento para ser completamente feliz. Gracias a todas y a cada una de esas personas que me han acompañado en este cambio, y sobre todo han permanecido a mi lado con paciencia y cariño, para enseñarme el lado bonito de la vida y sobre todo el lado bello de mí. Y a vosotras mujeres poderosas e invencibles, hoy el camino es nuestro y las metas también 

Una publicación compartida de nagore_robles (@nagore_robles) el

Mentrestant, Barneda també ha aprofitat per fer un exercici de reflexió mentre feia un passeig amb el gos i un esmorzar gran en un hotel rural: "Aventurar-se. Quina paraula més maca! Aventurar-se és decidir per l'amor i mai per la por. Caminar i descobrir aquella bona gent que et dona la mà per guiar-te, et somriu, t'ajuda, t'acull, et fa família. Marxo amb les piles carregades i marxo per tornar". 

Una parella independent que assegura estar en el seu millor moment. De ben segur que abans que acabi l'estiu buscaran uns dies per gaudir de la companyia de l'altra.  

Més informació
 

Comentaris