Sandra Barneda ha volgut centrar la seva última columna a ‘La Vanguardia‘ en Mariano Rajoy. L’expresident ha anunciat que el pròxim 3 de desembre sortirà a la venda el seu llibre ‘Una España mejor’, el que ha motivat la presentadora per recordar -i criticar- el líder del PP: “Auguro amb tristesa que rebrem més explicacions en el llibre que durant la seva etapa de president, ja que se’l recordarà, entre altres coses, pel plasma, davant la falta de resposta del PP pel cas Bárcenas i perquè es va tancar durant vuit hores en un restaurant a prop del Congrés amb alguns ministres mentre se celebrava la moció de censura en contra seu”.
La catalana deixa Rajoy molt malament, mentre que alaba la seva dona de confiança: “Sáenz de Santamaría, que va perdre la batalla per succeir-lo en la presidència del partit, es va convertir en l’apagafocs del seu govern. La persona que s’enfrontava a la premsa mentre Rajoy es mantenia en segon pla”.
Sandra Barneda a ‘Viva la vida’ / Telecinco
Un llibre que treu a la llum les reflexions de Rajoy, que assegura que la responsabilitat d’haver governat Espanya l’exigeix explicar la seva versió. El moment de publicar aquestes memòries no és casual, segons Barneda: “Rajoy ha mesurat els temps per a la publicació del llibre, que coincideix amb la constitució del Congrés després de les eleccions del 10-N. Crec que, per la poca ressonància que ha tingut l’anunci del llibre que li passa com a algunes pel·lícules que van envellir malament i que semblen més antigues i llunyanes del que en realitat són. A Rajoy li ha passat una cosa així, sobretot amb l’arribada de Pablo Casado i la renovació generacional del partit. Els diaris que un dia omplien portades i titulars amb el seu nom ara pràcticament no li dediquen unes línies”.
Mariano Rajoy / Europa Press
Rajoy treu unes memòries i fa balanç de la seva feina, mentre que Barneda el critica: “Va deixar molts fronts per resoldre, com Catalunya, i en el seu entossudiment pel no diàleg va escalfar motors que avui cremen en ambdós bàndols. No va ser una Espanya millor, la seva, ni la d’ara tampoc. És un moment per remar, per obrir-se al diàleg i deixar d’encapsular situacions. No és temps per donar lliçons. L’esperança em queda que faci la dieta de Churchill i es mengi en aquest terreny alguna de les seves paraules”.
