Els moments més tristos de Joan Carles, l'anàlisi de Peñafiel

Jaime Peñafiel segueix de ben de prop les novetats dins de la Casa Reial. El cronista ha centrat les seves últimes columnes a analitzar la sorprenent retirada de la vida pública del rei Joan Carles, el que li ha donat ales per recordar els seus pitjors moments. Ho ha fet a 'El Mundo', en una anàlisi de les escenes de l'emèrit que més han fet parlar: "Amb motiu de la patacada que li han donat al cul del rei Joan Carles, vull recordar als lectors que la seva vida no sempre va ser feliç i a vegades desgraciada". 

Tot començava amb la seva arribada a Madrid, després de l'exili portuguès. Una trobada amb Franco que marcaria la seva infància. Però l'episodi que sempre tindria present era la mort del seu germà: "Joan Carles i el seu germà jugaven amb una pistola. De sobte, la pistola que feia servir el príncep i que creien que estava descarregada, es dispara casualment i la bala s'incrusta al front de l'infant, que mor. L'endemà del funeral, el pare de Joan Carles el va fer tornar a l'acadèmia militar de Saragossa".

Rei Joan Carles 2  Europa Press

Rei Joan Carles / Europa Press

Franco el va fer successor a títol de Rei, el que el seu pare mai no li perdonaria: "Va acceptar i va abandonar el despatx amb els ulls plens de llàgrimes. Quan el seu pare ho va saber, el va enviar a la merda". El 23 F, "la seva nit més llarga i trista de la seva vida". Segons Peñafiel, un altre dia dolent per al monarca va ser l'anunci de compromís de Felip amb Letícia: "El meu fill es carregarà la monarquia", hauria dit. I d'aquí, a rememorar totes les operacions que s'ha fet: un nòdul al pulmó esquerre, les fractures de malucs... 

 

També ha tingut paraules sobre l'abdicació de Joan Carles, "el dia més trist de la seva vida": "Alguns no podien dissimular la satisfacció. Es va posar de manifest a la balconada del palau reial, amb el festival dels petons que mai no li havien donat. Hipòcrites!".

El rei Joan Carles, acompanyat de la reina Sofia

Europa Press

"Joan Carles s'acomiada d'aquest món cruel, el present hostil que amb tanta cruesa li ha jutjat en els últims anys de la seva vida", acaba contundent. 

 

Comentaris