Jaime Peñafiel ha recordat en la columna d’aquest cap de setmana un dels moments més dolorosos en la vida del rei Joan Carles, la mort del seu pare. Un funeral que va deixar una imatge molt dura: les llàgrimes de la reina Sofia, que es trencava davant de tots sense poder-ho evitar.
Així ho explica el cronista a ‘El Mundo‘: “La mort de Don Joan va posar de manifest la doble tragèdia de la família reial espanyola. Per una banda, la pèrdua d’un home amb una vida plena d’amargor i marcada per la traïció del fill. La mort de Don Joan va apropar Joan Carles i Sofia, encara que només va ser momentàniament. La mort del comte de Barcelona sempre anirà unida a les llàgrimes de la Reina“.
Considera que mai no han impactat tant unes llàgrimes com les de la Reina aquell dia: “La Reina plorava amb la mà a sobre de l’espatlla del Rei, contagiada d’emoció i amargor, enfonsada en veure la tristor que envoltava la cara del seu marit en forma de llàgrimes. Mai unes llàgrimes havien demostrat ser el resum de tantes impressions simultànies. Jo diria que mitja Espanya va plorar aquell dia per les llàgrimes de Sofia. I l’altra mitja es va contenir per pudor. Unes llàgrimes que va vessar l’abril de 1993 testimoni del que ella estimava llavors. Concebia Joan Carles amb un sentiment de tendresa, fins i tot pietat, el que es va evidenciar quan va posar la seva mà en la seva espatlla, un gest que era gairebé una carícia necessària per a la vida dels sentiments. Però no va tenir resposta. Potser perquè el Rei, en aquells moments, se sentia sol amb el seu dolor per la traïció que va exercir sobre el seu pare quan va acceptar ser hereu de Franco i no d’ell”.
El rei emèrit espanyol, Joan Carles I / Europa Press
Un record que dona ales a Peñafiel per fer especulacions sobre el futur: “Molt em temo que el dia que mori Joan Carles, el seu fill Felip també vessarà llàgrimes de sang, tot recordant l’esquinçament personal i la humiliació pública a la qual el va sotmetre el 16 de març d’enguany”.
