Plácido Domingo segueix en el centre de la polèmica des que sortís a la llum una contundent denúncia contra ell. Nou dones afirmen haver estat víctimes d’assetjament sexual per part del tenor, uns fets que haurien succeït durant la dècada dels vuitanta. Amb desenes de testimonis i molts detalls, la imatge pública del cantant ha quedat molt perjudicada. No hi ha proves contra ell, encara que l’esfereïdor testimoni d’aquestes noies l’ha deixat en evidència. Ell, davant d’això, va emetre un comunicat en el qual deixava clar que els seus relats eren “inexactes“, però deixava caure que és conscient que el que abans es feia ara ja no estaria tan ben vist.
Algunes companyes de professió han intentat defensar-lo, tot afirmant que en tots aquests anys mai no els ha assetjat de cap manera. Ara bé, n’hi ha d’altres que s’han sumat a la denúncia contra ell. Entre elles, la periodista Karmele Marchante. Ho ha fet en el seu blog al ‘Huffington Post‘, en un escrit molt dur en el qual ha afirmat que el tenor va “sobrepassar-se” amb ella durant una entrevista que li va fer.
Plácido Domingo / Europa Press
Posem-nos en situació: ella també situa els fets a la dècada dels vuitanta: “Recordo un dia en el qual li vaig fer una entrevista al Liceu de Barcelona. Sols ell i jo, més o menys a mitja tarda. En el seu camerino. Quan vaig tancar el magnetòfon, es va apropar més del compte i amb cara de ‘a mi m’està tot permès’, em va convidar al mateix hotel en el qual s’allotjaria a Nova York una setmana després i des d’on podria admirar el Metropolitan Opera. I com teníem amistats en comú, sortir a sopar després”.
“Una cosa va sonar en el meu interior, era un parany estrany i em vaig apartar. Just en el mateix moment en el qual va entrar sense avisar Marta Ornelas, la seva dona i poderosa propietària de l’ego i les misèries que gairebé la majoria dels homes majúsculs tenen com a taló d’Aquil·les. Ornelas mai no va deixar Plácido malgrat tot el que sabia. Plácido tampoc no va abandonar-la perquè era la seva doctora-psiquiatra de capçalera, l’única dona amb la qual podia plorar a l’abric de la seva veritable cara. Només ella sabia la veritat. Encara que en la seva defensa puc pensar que l’havia educat per suportar estoicament a un home així. Una relació aparentment tòxica com tantes altres. Res nou”, relata.
Karmele Marchante a ‘Sálvame’ / Telecinco
Què va passar després? “La senyora va pensar més del que va veure i com una protagonista de les òperes del seu marit, va estar a punt de caure verbalment sobre mi. El seu estat em va portar a un comiat fugaç i a desaparèixer sense ser vista pel forat de la porta, no sense veure que el divo retorcia la seva mà, temorec de la reacció. Fugida, vaig marxar a casa i vaig trucar a amigues que sabia que em podrien consolar“.
El pitjor de tot plegat? Que el tenor va seguir insistint en tornar a veure’s: “A les dues de la matinada va sonar el meu telèfon, que no vaig agafar jo -per això hi ha un testimoni-. Era Plácido des de Viena per demanar disculpes per la seva dona i no per ell mateix. No obstant això, mantenia la invitació. No vaig anar a Nova York tot i que em va enviar un bitllet d’avió a primera i no vaig tornar a veure’l fins a un rodatge de ‘El Barbero de Sevilla’, durant 1992. Res va sortir de la seva laringe mentre tornava a entrevistar-lo. Ja és hora que els cadells del patriarcat prenguin consciència que no és no. I si toquen a una, ens toquen a totes”. Un nou testimoni que vol demostrar que, efectivament, el tenor feia tot el possible per acumular amants encara que elles no estiguessin interessades.
