Plácido Domingo va acaparar tots els titulars a mitjans d’agost, moment en el qual nou dones van acusar-lo d’assetjament sexual. Aviat onze dones més van sumar-se a aquesta denúncia pública, la qual va afectar directament al tenor. Alguns companys de professió van donar-li suport, ja que els presumptes fets es remuntarien unes dècades més enrere i no estaven provats. No obstant això, les conseqüències van ser immediates: cancel·lació de concerts, mala premsa i la dimissió de l’Òpera de Los Angeles.
Des de llavors el seu nom ha seguit en el centre de la diana mediàtica, encara que ha continuat treballant. Aquest dilluns torna a València, ja que té previst cantar en el Palau de les Arts. És per això que ha concedit una entrevista a ‘ABC‘, les seves primeres paraules després de mesos de silenci.
Plácido Domingo / Europa Press
Ell mateix ha reconegut que ha patit les conseqüències i s’ha intentat defensar: “Han estat mesos molt difícils, però dins d’un teatre assajant a l’escenari i envoltat dels meus amics, em sento tranquil i amb forces. Després de mig segle de vida pública, penso que la gent m’hauria de conèixer de sobres. Els molts que sí que m’han tractat saben que jo mai no m’he comportat de manera assetjadora, agressiva i vulgar com en la qual m’han acusat. Mai no li he promès a ningú un paper i molt menys una carrera. Mai no he obstaculitzat el camí a ningú i tampoc imposaria ni faria mal a cap cantant”.
“L’abús de la meva posició directiva dins de l’estructura administrativa és impossible i inconcebible. Mai no he imposat o anul·lat a ningú. Si vaig cancel·lar concerts, va ser per evitar una situació incòmoda i protegir a la direcció del teatre i els meus amics de la pressió mediàtica i política que es va desencadenar. Vaig dimitir de l’òpera de Los Angeles per evitar problemes a les institucions que em són tan estimades”, afirma.
Europa Press
Una entrevista en la qual lamenta el tracte que ha rebut: “Davant de l’opinió pública vaig ser acusat, jutjat i sentenciat tot d’un cop sense el més mínim benefici del dubte, incapaç de fer o dir res davant d’una maniobra increíble i imparable. Crec que la meva primera declaració, encara que molts la van entendre bé, altres la va malinterpretar. De cap manera estava tolerant cap tipus d’assejtament, ni ara ni mai”. Unes paraules amb les quals Plácido Domingo intenta defensar-se.
