Primeres imatges de l'última entrevista de Pau Donés: "Évole, no vull morir"

Jordi Évole ha presentat avui el documental 'Eso que tú me das' en el festival de Màlaga, el documental resultant de l'última entrevista a Pau Donés abans de morir. El cantant va voler explicar com se sentia i acomiadar-se de tothom en una pel·lícula que ha posat la pell de gallina. Feia cinc anys que lluitava contra el càncer, una batalla que, desgraciadament, el cantant no va poder superar. Quinze dies abans de la seva mort, xerrava amb Évole sobre els seus sentiments i les seves pors. 

 

L'entrevista la van gravar a la casa del cantant a la Vall d'Aran, una peça única que va voler concedir malgrat el seu estat de salut delicat: "Ho va passar malament, va estar tot el cap de setmana fatal després del viatge fins allà. Però em va trucar i em va dir que anés l'endemà per fer l'entrevista".

El missatge que volia transmetre? Que no volia morir perquè era feliç: "Em sento bé, però a la vegada tinc una sensació... Si en comptes de marxar el mes vinent, fos l'any vinent... Després cauran les fulles, marrons i grogues. Després nevarà i tot es veurà des d'aquí. Pensar en això em fa estar trist, però em quedo amb què ara estic aquí. Intento no preocupar-me i sí ocupar-me de les coses que m'agraden. Jo només tinc por per les coses que puguin passar a la meva família. Em fa sentir pànic veure gent que té por a la vida, a estimar i que els estimin. És terrible".

No obstant això, reconeixia que havia plorat molt: "Tinc ganes de riure i de plorar. Aquests últims dies ploro molt, però crec que fer-ho és un signe de valentia i de demostrar com ets. Tinc moltes ganes de viure, just ara... Què hi farem".

 
Pau Donés estrena nou 'single'   Youtube

 Youtube

Aprofita aquesta última entrevista per dirigir-se, també, als detractors del seu grup de música: "Els hi diria que no tinguessin por i que siguin positius. La vida són quatre dies i tres ja han passat. Si hi ha alguna cosa que no us agradi, deixeu-la. No ens odiem perquè l'odi només comporta baralles i mal humor".

Una conversa de la qual Jordi Évole dona més detalls: "Quan vaig arribar allà, vaig veure com la seva filla li posava les sabates. Ell tenia pànic a no tenir temps de fer una última entrevista. Estava molt dèbil, nerviós i rondinaire. Després de tres hores a casa seva, va voler anar a dalt de la muntanya. Ell anava enganxat a un degotador. Quan vam començar ell pràcticament no tenia veu, però va acabar cantant. Aquesta és una entrevista única. Jo no volia fer res lacrimogen i sabia que ell tampoc. Ja havíem plorat i a l'entrevista havia de passar una altra cosa que no fos el plor íntim de dos amics que s'estan acomiadant".

 

Pau Donés va morir el passat 9 de juny als 53 anys, una mort que trencava el cor de tot el seu entorn: "L'endemà de la seva mort no podia aixecar-me", confessa Évole sense poder contenir les llàgrimes. 

 

Comentaris