Paris Hilton està promocionant el seu documental ‘This is Paris’, que s’estrenarà a Youtube el pròxim 14 de setembre. La socialité ha promès que ensenyarà facetes de la seva vida desconegudes i que compartirà alguns secrets molt sorprenents: “Ningú no sap qui sóc”.
Ha concedit una entrevista al suplement de ‘The Sunday Times’ en el qual avança que parlarà sobre un episodi molt dur de la seva infància, quan els pares la van ingressar en un internat: “Em va passar una cosa que no li he explicat mai a ningú. No podia explicar-vos perquè cada vegada que ho intentava… acaba tenint malsons al respecte”. Un trauma que ara revela i que va suposar violència física i psicològica.
Els seus pares la van ingressar en un internat a Utah perquè jo no feia més que escapar de casa per anar a la discoteca i de compres: “Des del moment que em despertava fins que anava a dormir tenia gent cridant-me a la cara. Era una tortura contínua. La gent que treballava allà ens deia coses horribles. Constantment et feien sentir malament sobre tu mateixa, t’assetjaven. Crec que el seu objectiu era trencar-nos. També eren físicament abusius, ens pegaven i ens estrangulaven. Volien que regnés la por entre els nois perquè estiguéssim massa espantats com per desobeir”.
Paris Hilton, a la portada de ‘The St. Style’
En el documental parla amb tres excompanys que confirmen les seves paraules: “Ens obliguen a medicar-nos, ens castigaven durament, ens aïllaven… Tenia atacs de pànic i plorava tots els dies. Era molt miserable, em sentia presonera i odiava la vida”, reconeix Hilton.
El problema era que l’escola no deixava que es comuniquessin amb els pares: “Ens aïllaven del món exterior. I quan els hi vaig intentar dir un cop, em vaig ficar en tants problemes que tenia por de tornar a parlar. Em deien que ningú no em creuria. Quan vaig fer els 18 anys, vaig tornar a Nova York. Estava tan agraïda d’haver-me marxat d’allà que ni tan sols podia recordar el que havia viscut i explicar-ho. Em feia vergonya i vaig amagar-ho durant molt de temps. Vull que aquests llocs tanquin, ser la veu dels nens que van viure una cosa així. Faré tot el possible perquè això pari per sempre”.
