Mila Ximénez ha explicat a ‘Sálvame’ com ha estat la seva primera sortida al carrer després de 50 dies confinada a casa. En resum? Un moment molt complicat que va deixar-la molt afectada: “Em feia paüra sortir. Obria la porta de l’ascensor i pensava que millor fer-ho l’endemà. No sabia ni com col·locar-me la mascareta. Quan vaig tornar a casa em vaig sentir molt espantada. Vaig entrar a la dutxa i vaig començar a plorar. Ja no puc més”.
Un testimoni molt dur que se suma a les reflexions que ha compartit en el seu blog de ‘Lecturas‘. Completament superada per la situació, la col·laboradora de televisió reconeix que la desescalada li produeix autèntic pànic: “Tinc por a tornar a viure una rutina amb senyals de pas. A retrobar-me amb amics darrere d’una màscara que em caricaturitzi el riure. A no voler abraçar la meva gent perquè un acte d’amor sigui posar-los en perill. A no dir als meus nets que això que han viscut com una aventura extraordinària a mi m’ha paralitzat per la por a tornar a veure’ls”.
“Aquesta pandèmia m’ha tornat a una por que estava fora de la meva vida i que ha aconseguit atrapar-me un altre cop en la seva cova. He plorat per retirar-me de la guerra i també per quedar-me en la trinxera. Les meves cames s’han quedat sense forces per córrer cap aquest futur que és l’únic que em queda per viure”, escriu.
Mila Ximénez s’enfonsa a ‘Sálvame’ / Telecinco
I afegeix, completament sincera, que necessita obrir la porta dels seus recels: “He de sortir a veure el carnaval sinistre que està deixant el virus. Vull que el final del món em pilli ballant perquè no sé quant durarà això ni les seqüeles que viurem. Però això vindrà després, ara hem de treure forces i girar la cara al terror”.
