Marta Sánchez ha estat una de les cantants més exitoses de les últimes dècades. L’èxit que va aconseguir a la dècada dels 80 i 90 l’ha catapultat fins a la fama en la qual encara viu. Amb una carrera llarga i meteòrica, la madrilenya passarà el Nadal amb la seva família gallega, aprofitant que té programat un concert a La Corunya que commemora la dècada dels 80.
Una època musical molt diferent de l’actual, tal com explica ella mateixa a una entrevista a ‘La Voz de Galicia‘: “Va ser una dècada plena de canvis i novetats en la música pop. L’arribada del tecno, l’electrònica, els nous romàntics… Es feien melodies boníssimes i es posava molta cura en les lletres, hi havia cançons que eren autèntiques cartes d’amor, no com les lletres que escolta ara la meva filla, que són pornogràfiques. Hi havia moltíssima oferta d’estils, avui tot camina cap a una mateixa tendència”.
És conscient que ha aconseguit un èxit difícil de mantenir: “Estic contenta perquè sóc honrada i humil, perquè tot i la meva exitosa carrera mai no m’he cregut més que ningú i he respectat molt als altres. No sé si he estat una estrella, però sí que em considero una supervivent del pop espanyol. Això sí, mai mataré la Marta que m’esclavitza, que no em deixa relaxar-me mai. La Marta que tots volen seguir veient, la perfecta, sempre sexy i sempre somrient”.
Marta Sánchez / Europa Press
I d’aquí, a tirar-se floretes a si mateixa: “Jo vaig ser un fenomen social a Espanya, em consideraven una sex symbol i no sé quants números u. Però igual que vaig tenir allò en aquells anys, ara hauria de tenir el lloc i respecte que crec que he aconseguit. Perquè ara, als artistes de la nostra generació se’ns considera grans per ocupar certs espais. Avui és difícil mantenir-se quan fas certa edat… no totes tenim 20 anys com Rosalía. Que jo, a la meva joventut, vaig ser la Rosalía de la meva generació. I compte, que a ella tampoc no li durarà tota la vida”.
Europa Press
I com és habitual a totes les seves entrevistes, ha tornat a parlar de la polèmica que la va envoltar quan va decidir posar lletra a l’himne d’Espanya: “No me’n penedeixo, sinó que crec que ha estat l’acte de generositat més immens que he fet a la meva carrera. És cert que des que ho vaig fer m’han tret dels cartells de tres festes de ciutats governades per l’esquerra, però m’és igual i el seguiré cantant”.
