Lucía Etxebarria mai no ha tingut pèls a la llengua. L’escriptora va fer-se un lloc a diversos programes de televisió, especialment gràcies a la mala llet amb la qual parla. No té vergonya a manifestar la seva opinió política, el que la col·loca en el centre de la diana mediàtica cada vegada que en parla.
Com era d’esperar, no ha callat davant la publicació de la sentència. El primer que va dir? Un missatge similar al de Risto Mejide, que criticava que la gent en parlés quan no s’havia llegit totes les pàgines: “La sentència del procès té 493 pàgines. Em sorprèn veure que tanta gent se l’hagi llegit, la veritat… Com veig que tots opineu sobre ella…”.
La #SentenciaProces tiene 493 páginas. Me sorprende ver que tanta gente se la haya leído, la verdad… Como veo que todos opináis sobre ella.
— Lucia Etxebarria (@LaEtxebarria) October 14, 2019
Però això només era el principi. Perquè poc després escrivia: “Jo no crec en cap nacionalisme. De cap mena. Tampoc em crec a un 49% de persones que volen imposar per collo… a un 51% de persones les seves idees”.
Yo no creo en ningún nacionalismo, de ningún tipo.
Tampoco me creo a un 49% de personas que quieren imponer por c****** a un 51 % de personas sus ideas.— Lucia Etxebarria (@LaEtxebarria) October 14, 2019
Això sí, el comentari que més ha encès els ànims ha estat l’últim: “Si realment creguéssiu en la democràcia, faríeu vaga general, no col·lapsaríeu l’aeroport. Gent que demà té reunions o judicis a Madrid, gent que volia reunir-se amb la seva família o amics. No es protesta enfonsant la vida d’altres”.
I és que un usuari de Twitter recuperava un tuit antic d’Etxebarria en el qual aplaudia les protestes a l’Equador dels últims dies: “Tot el meu amor i el meu alè a l’Equador, país que em va tractar amb tant d’amor quan va estar allà i que no es mereix tant mal. Força i compromís”.
Troba les set diferències. pic.twitter.com/kohYNh8ce7
— Autoproclamat Ruana (@josepruana) October 15, 2019
Aquesta comparació li ha provocat que un munt de comentaris negatius, unes crítiques ferotges amb un denominador comú: que consideren que és equidistant.
“Aquesta és del club “feu vaga general però sense molestar”. La primera llei fonamental de la teoria de l’equidistància quàntica diu que com més lluny i menys l’afecta personalment un conflicte, menys equidistant és el subjecte”, li han dit molts. Una nova mostra de la força dels detractors, que l’han deixat completament verda.
