Els reis Felip i Letícia celebren aquesta setmana el 15è aniversari de bodes. La cerimònia ha estat una de les més multitudinàries dels últims anys, en estar envoltada d’una expectació immensa. El príncep i hereu a la Corona passava per l’església per casar-se amb una coneguda periodista que entraria a formar part a la família reial.
Totes les mirades estaven posades en ella, qui va delectar tothom amb un vestit espectacular i el millor dels somriures. Més de 1200 convidats i un desplegament de seguretat insòlit. Era el 22 de maig del 2004, una data que pocs oblidaran.
Les bodes d’Estat sempre comporten una seguretat especial, i encara més en aquest cas. La catedral de l’Almudena mai no havia reunit tantes personalitats, el que la convertia en un objectiu molt llaminer. S’havien de protegir les autoritats més importants del país i d’arreu, ja que hi havia representats de les monarquies de tot el món a més a més d’un munt de càrrecs electes.
Europa Press
Tenint en compte que només un parell de mesos abans hi havia hagut l’atemptat de l’11-M, l’estat d’alerta encara estava molt present. És per això que el ministeri d’Interior va gastar més de set milions d’euros en seguretat, amb més de 20.000 agents. El dia no va ser fàcil, tal com explica ‘Vanitatis‘. I és que ara ha sortit a la llum una informació que ha deixat tothom glaçat: la boda va estar envoltada d’una amenaça d’atemptat.
Ara que es compleixen quinze anys, José Bono ha concedit una entrevista en exclusiva en la qual ha confessat que van viure amb molta por la cerimònia: “A hores d’ara i amb el temps que ha passat, ho puc explicar. S’havien establert unes mesures especials de l’espai aeri de Madrid per a l’esdeveniment. Jo, com a ministre de Defensa, vaig rebre una informació per part del CNI molt inquietant. Havien robat diversos ultralleugers, la situació era molt preocupant“.
Europa Press
El president, Rodríguez Zapatero, estava pendent de la situació; així com el rei Joan Carles. Qui no va assabentar-se de res d’això va ser Felip, per això, ja que volien que gaudís del seu dia: “El CNI estava en màxima alerta i nosaltres desitjant que acabés el dia i que cadascú marxés a casa”.
El moment més crític va arribar una mica abans de les sis de la tarda, quan haurien saltat les alarmes aèries de la capital. Tothom es va posar mans a l’obra, encara que la versió oficial diu que tot va ser una falsa alarma. Què va passar realment? Van arribar a entrar els avions amb els quals pretenien atemptar?
