Les exparelles de la reina Letícia han parlat amb Leonardo Faccio, que aquest dijous publica una biografia de Letícia que ha trigat set anys en escriure. Ha parlat amb amics, companys de professió, membres de la família i també antics amors. Tots ells l’ajuden a crear una descripció acurada de com era abans d’entrar a formar part a la família reial. El resultat? Sorprenent.
‘Letizia, la reina impaciente’ / Editorial Debate
La primera bomba té a veure amb el seu exmarit, Alonso Guerrero, amb qui Letícia encara tindria relació: “Anem parlant i a vegades ens reunim per fer un cafè. Ella sempre em va escoltar. Ara és una bona amiga”. La reina només tenia 25 anys quan es va casar amb el seu professor, amb qui va començar a sortir amb 16 anys. Totes les seves exparelles tenien dues coses en comú: eren escriptors o periodistes i bastant més grans que ella. Va casar-se amb el professor de literatura, va enamorar-se d’un periodista d’investigació mexicà i també d’un periodista estranger.
Afirmen que parlaven molt de literatura i periodisme, una passió que la va unir als tres: “Ella era molt atrevida. Tenia aquesta actitud d’algú que es permet tocar la porta amb poca prudència i que s’apropava a tot allò que li cridava l’atenció. La relació amb el mexicà? Molt passional: “Ell estava casat, però la passió et fa oblidar tot. Ella no era el Dalai-lama que va buscant allò que es troba, sempre està buscant alguna cosa més. És molt ambiciosa i disciplinada. Volia tenir una visió realista i equilibrada. Republicana i gens religiosa“.
La reina Letícia rep el cos diplomàtic / Europa Press
Però també molt independent: “Era una professional a temps complet que no volia tenir fills, volia llibertat. Deia que mai no tindria fills. Una mentalitat que va canviar radicalment i que va deixar enrere per entrar a formar part de la família més important i mediàtica del país.
