Hi ha 10 detalls bàsics que diferencien Joan Carles I i el seu fill, Felip V, segons la periodista Pilar Eyre. En un post al seu blog de la revista ‘Lecturas’, Eyre comença parlant sobre el cablell: “Quan Juan Carlos va començar la seva relació amb la mallorquina, el perruquer barceloní Iranzo li va fer un postís. Una vegada a la setmana anava a Zarzuela amb el seu maletí per retocar-li. Felip perd cabell, però, de moment, no ha pres mesures”. L’esport és una altra de les diferències entre tots dos: “Juan Carlos era tendre i maldestre, i Franco va cridar a Heliodoro Ruiz: “Cal aixecar-li aquestes espatlles”. Karate, esquí, vela. Com va dir una vegada, ‘menys ballet, ho he practicat tot’. Felipe ha confessat aquests dies a Palma: ‘Uf, estic en baixa forma'”. En tercer lloc, la roba: “Juan Carlos es vestia a Collado, les seves corbates eren d’Hermès, i va posar de moda els pantalons vermells i les camises roses, color tabú per a homes/homes. Al coll, porta sempre una creu que es va comprar a la Xina en un viatge espiritual que va fer amb Miguel Primo de Rivera. I quan va tenir una parella jove, es posava braçalets de cuir. Felipe s’ha decantat per l’estil Alcampo”.
“Juan Carlos, des de nen, tracta de tu a tothom. L’únic que va protestar va ser Carrillo! “Jo també el tutejaré”. Així, el líder comunista va aconseguir que el Rei l’anomenés don Santiago. En canvi, Felip fa servir el vostè”, assegura la periodista. Sobre els interessos culturals, Eyre recorda que “Juan Carlos acostuma a dir: ‘Ni la Reina és tan culta, ni jo sóc tan ximple’. Encara que quan li van fer la seva primera entrevista i li van preguntar què llegia, un assessor va haver de passar-li un paperet: ‘Els xiprers creuen en Déu’. Aquest estiu, un dels llibres de Felip ha estat l’últim de Vargas Llosa, que la parella de Preysler li va enviar dedicat”. D’altra banda, “Juan Carlos és un professional de la simpatia. Felip és reservat, no sap connectar, imposa per la seva serietat, no dóna conversa, potser és tímid”. Sobre l’oci, “Juan Carlos fuma Cohibas, beu Vega Sicília, pren whisky Chivas, menja txuletons i favada, li agraden els cotxes, les motos, els vaixells, les dones, i plora amb les rancheras. Felip, segons els seus periodistes de càmera, juga a esquaix i fa trencaclosques amb les seves filles”.
Una vuitena diferència entre tots dos serien les parelles. “A Juan Carlos, li va dir el seu pare: ‘Els borbons som sementals de pura raça. La nostra principal obligació és perpetuar l’espècie”‘. i es va casar amb una princesa de sang real, pobra, amable, submissa, amant dels animals i discreta. Felip, no”. Sobre la família, explica que J”uan Carlos va advertir a la seva dona: ‘Les infantes semblen cortines. Si no les vesteixes més modernes, no les casarem mai”. Quan van ser grans, proclamava orgullós: ‘M’estimen més que als seus marits’. Felip, per la seva banda, és el pare que va més sovint a les reunions del col·legi. I, en darrer lloc, les amants: “Juan Carlos, des d’una noble sevillana –amb la qual es diu que té una filla– a una milionària catalana, rossa i divertida, se li comptabilitzen mil cinc-centes amants. Segons em va explicar un amic seu fa anys: ‘Se li ofereixen totes’. Quan li preguntaven a Sabino si la Reina n’estava al cas, ja que de vegades havia de rebre-les a palau, contestava: ‘Clar, i s’aguanta’. Felip, en una recepció, va departir amb una periodista maca i coqueta. Mai més va ser convidada”, conclou Eyre.
