Kiko Matamoros va deixar tothom bocabadat en començar a sortir amb una jove model bastant més jove que ell. Només feia unes setmanes que havia tallat amb la seva promesa, però ben aviat va refugiar-se en els braços de Mart López Álamo. Ningú no apostava per la seva relació, però segueixen i sembla que millor que mai.
Estar amb el col·laborador de ‘Sálvame’ l’ha envoltat de moltíssima expectació, el que està aprofitant per fer-se més famosa. I ara que ja té el focus mediàtic apuntant-la, ha volgut obrir-se en canal i relatar com de complicada va ser la seva adolescència. El problema? Que va patir anorèxia durant 4 anys.
Ver esta publicación en Instagram
“M’heu demanat moltíssim que parlés sobre aquest tema i vull ser transparent i ajudar a qui ho estigui passant així. Vaig tenir una anorèxia nerviosa quan només tenia 13 anys. Vaig lluitar-hi durant quatre anys… I sí, va venir motivada perquè a l’escola era infeliç. Aquests trastorns venen d’una falta d’autoestima en una mateixa”, comença.
Un relat molt dur en el qual ha volgut donar detalls: “Els TCA (trastorns compulsius alimentaris) són trastorns obsessius amb el teu cos. Quan en tens un, mutes. Et converteixes en una persona diferent. Jo em vaig tornar manipuladora, mentia sempre… Els meus professors ho van passar molt malament per culpa meva”.
Ver esta publicación en Instagram
Es va allunyar de les seves amigues i de la seva família: “Tenia molta ansietat. No concebia la vida sense estar obsessionada. M’encantava que la gent em mirés i m’encantava ser com un cadàver. Portava una vida d’estrès físic i psicològic. Em vaig obsessionar amb la meva germana. Ella es va sacrificar per mi. Amb el temps em va confessar que gairebé va acabar ella també amb un trastorn alimentari. Jo havia de menjar menys que tothom i em vaig obsessionar amb què la gent del meu voltant mengés el doble. Ella menjava moltíssim perquè jo mengés poc. Es va sacrificar moltíssim per mi amb només 10 o 11 anys”.
Ver esta publicación en Instagram
D’aquella època en la qual es veia grassa, li han quedat seqüeles: “M’han quedat dues cicatrius a les clavícules perquè se’m clavaven els ossos. L’ós del còccix, tal com em van dir els metges, se’m sortiria. Em van dir que o canviava o em moriria. Estava molt cansada d’estar sempre trista, descontenta…. pensava que per què viure així. Em vaig plantejar si volia seguir així o feliç”, una reflexió que pot semblar senzilla però que no ho va ser gens per a la jove.
