Jorge Javier Vázquez ha volgut dedicar la columna de ‘Lecturas‘ al seu gerent, Juan, que moria de càncer la setmana passada. Un home molt proper al presentador de televisió, a qui estava molt unit especialment des que comencés a actuar amb l’obra de teatre ‘Grandes éxitos’. En un relat molt dur però també optimista, explica com s’assabentava i com reaccionava: “A finals de l’any passat, el nostre gerent va començar a trobar-se malament. Va aprimar moltíssim. Va trigar en anar a l’hospital i quan ho va fer, després de sotmetre’s a diverses proves, va aparèixer la paraula temuda. I no tenia bona pinta. Em va expressar el seu desig ferm de lluitar i viure. Em reia molt amb ell i en aquella època feia d’enllaç entre P. i jo, que encara no ens parlàvem. Després de vuit mesos d’una lluita duríssima i sense perdre mai el somriure, Juan va morir dimarts passat. La notícia me la va comunicar P. per missatge: “Juan ha marxat. No em truquis ara, si us plau”. Juan ha deixat moltíssima gent trencada, entre ells el seu marit Óscar, el meu professor de cant”.
“Hi ha morts que t’ensenyen moltíssim. Hi ha gent que ve a la vida perquè obris els ulls i aprenguis de què va això. Juan m’ha recordat que no existeix res més que l’aquí i l’ara. I el somriure. Dissabte vaig a veure una esplèndida Lolita a ‘La fuerza del cariño’ i acabo plorant. Allà coincideixo amb la cap de sala que amb tanta estima ens va atendre durant els mesos que vam estar en aquell teatre amb ‘Grandes éxitos’. “Ha estat molt dur esborrar del Whatsapp a Juan”, em diu. Jo segueixo mantenint el seu número i les seves converses en el meu mòbil. Estic convençut que, més d’una vegada, tornaré a elles”.
Una mort que ha afectat molt el presentador, que aprofita el text per donar les gràcies al teatre per ajudar-lo en els pitjors moments. El que li ha fet recordar com es va refugiar en la feina damunt dels escenaris quan va tallar amb Paco després de deu anys de relació: “Una setmana després d’estrenar l’obra a Madrid, em vaig separar. Vaig estrenar sense dir-ho a ningú i crec que, en aquells moments, el teatre em va salvar la vida. Vaig travessar el dol de la ruptura amb la mirada posada en els dilluns, que era quan representàvem la funció en el Teatre Rialto de Madrid. Després va venir la gira i la felicitat en estat pur. Desitjava que arribessin les actuacions per reunir-me amb ells i actuar, cantar, sortir a sopar… Em sentia jove encara que començava a deixar de ser-ho”.
Durant el mes de març, Jorge Javier Vázquez va patir un ictus que va canviar la seva manera de veure la vida: “Afortunadament vaig sortir bé del tràngol. I durant aquell mes, vaig haver de prendre una de les decisions més doloroses de la meva vida, cancel·lar definitivament ‘Grandes éxitos’. No sabia quin tipus de vida podria dur després que passés el temps de recuperació, però semblava lògic que hauria de baixar el ritme. Almenys, per un temps. No em sentia amb forces per seguir viatjant cada setmana. I vaig plorar molt quan el vaig cancel·lar. Durant molt de temps no vaig poder escoltar música perquè recordava aquella música que tantíssimes alegries m’havia donat i del qual no em vaig poder acomiadar. No sóc supersticiós ni crec en les malediccions, però sí en els senyals. I amb aquella obra havia rebut diverses: una ruptura sentimental, una malaltia greu del meu estimat gerent i el meu ictus”.
Jorge Javier Vázquez rep l’alta hospitalària després de l’ictus / Europa Press
Un escrit molt sincer del presentador, que s’acomiada d’un amic que va acompanyar-lo durant un dels pitjors moments de la seva vida.
