Jorge Javier Vázquez ha reaparegut a televisió aquest dijous, durant la gran final de ‘GH VIP’. Ho ha fet visiblement emocionat, ja que suposava la tornada a la feina després de la baixa provocada per l’operació cerebral a la qual s’ha sotmès fa un parell de setmanes. Mentrestant es publicava la nova columna que ha escrit a ‘Lecturas‘, en la qual explica com van anar els primers dies postoperació. L’escenari? Lluny de Madrid, “un lloc amb mar”. Allà s’hauria traslladat per descansar i desconnectar, el que ara comenta amb detall: “Set i quart del matí d’un dissabte i el Mediterrani encara està a les fosques. Escric des del llit. Fa una setmana que descanso en un lloc en el qual veig el mar quan desperto. I cada matí em faig la mateixa pregunta, per què segueixo vivint a Madrid? Com és que no m’he traslladat a un lloc com aquest? Perquè Madrid se m’ha ficat dins del cos, l’estimo tot i els seus inconvenients, incomoditats i el component ranci que també té”.
Unes reflexions en veu alta que acompanya d’un parell d’anècdotes d’allò més místiques que han fet molta gràcia als seus seguidors: “Aquest divendres, durant un massatge, em vaig quedar mig adormit. Vaig començar a pensar en Travis, un dels meus galgos, i a la meva ment l’acariciava com si el tingués davant meu. Sentia el tacte suau del seu coll, les meves mans recorrent amb delicadesa el seu cap, quan de sobte em vaig despertar i em vaig adonar que estava acariciant el braç de la terapeuta com si fos Travis. Quina vergonya em va fer. Li vaig demanar perdó avergonyit, vaig intentar explicar-li com vaig poder el que havia passat i ella, que ja em coneixia d’altres vegades, em va dir amb tota la tranquil·litat del món: “No et preocupis. Has tingut un viatge astral. I Travis ha advertit la teva presència”. I la vaig creure”.
I d’aquí, a confessar que durant els dies previs a l’operació va patir una situació paranormal: “La meva mare va estar a casa i em va explicar que s’havia tornat boja buscant un pintallavis que s’havia comprat: “Jorge, et juro que el vaig deixar en un calaix de l’armari. En anar a buscar-lo ja no hi era fins que em vaig cansar i vaig deixar-ho, tot pensant que ja apareixeria. I així va ser. Una estona després vaig tornar i allà estaven, on els havia deixat”. Li vaig explicar el que m’havia passat a una amiga i ella em va dir que això ho havia fet el meu pare, que a vegades els morts juguen a amagar-nos coses. I també me la vaig creure”.
“Estic en una època de la meva vida en la qual tot em ve bé. Em crec el que m’expliquen, no intento buscar-li trampa o doble significat a les coses. Confio en la gent, les bones intencions i en la justícia íntima que tots portem a dins”, escriu en una mena de diari personal que fa les delícies dels seus fans.
