María Teresa Campos tornarà a televisió de la mà de Toñi Moreno, qui ha aconseguit una de les entrevistes més esperades del moment. Fa molt de temps que està amagada, malgrat tots els fronts que té oberts. Les seves paraules estaran envoltades de moltíssima expectació, el que ha motivat que Jorge Javier Vázquez en parli a la seva columna de ‘Lecturas‘.
“Jo amb la Campos he tingut de tots els colors. Quan estava a ‘Aquí hay tomate’ la vam agafar per banda i li vam donar cera fins a l’avorriment. No vaig saber tallar a temps i recordo que una de les meves pors més recurrents era trobar-me-la, així li deia a la meva psicòloga. Vaig deixar d’anar a estrenes de Madrid i passejava pels aeroports amb el radar posat. Havia treballat amb ella en el seu rotlle i quan va marxar a una altra cadena vam fer coses de les quals no em sento orgullós. Ens vam reconciliar gràcies a Carmen Rigalt, que ens va ajuntar en un sopar i vam acabar morint del riure. Després a ‘Sálvame’ ens vam enfadar i vaig marxar de plató perquè ella sap com treure’t de polleguera sense que es noti”, engega.
Jorge Javier truca María Teresa Campos / Telecinco
Considera que la periodista és història d’Espanya, “un animal televisiu” de primera ordre: “Una professional que va aconseguir despuntar en una època complicada per a les dones. Una gran periodista amb un olfacte increïble i un coneixement impecable del ritme televisiu. He treballat amb ella i és dura, però és que aquesta no és una professió de dèbils. Però vaja, que tampoc no era Llucifer”.
“Campos no és perfecta i entenc que l’èxit que va cultivar durant anys -no ho oblidem- la va col·locar en un lloc difícil. Vivia envoltada de pilotes, però entenc que coneixia la flaca de cadascú. Crec que el seu problema és que la gent del seu voltant l’ha pres massa en serio”, considera.
Telecinco
Afirma que li va trucar el dia abans, una anècdota que narra per explicar com està la seva relació actualment: “Com sempre em va agafar la trucada espantada. Des que la conec, pensa que quan li truquen és per comunicar-li una cosa dolenta. Després de parlar una estona, vam acabar rient, com de costum. Em vaig oblidar de dir-li que si no fos tan gran, no parlarien d’ella. No sé molt bé el que s’està explicant d’ella, però és igual, aquestes coses augmenten la llegenda. Per cert, la Campos no és mala persona. Si ho fos, no hauria escrit aquest article”. Una manera contundent de defensar la seva companya de professió, hores abans d’enfrontar-se a una entrevista molt complicada.
