Lydia Lozano està en el centre de l’huracà des que digués que una font li assegurava que Rocío Carrasco i la seva filla mantenien una relació sense que Antonio David ho sabés. Totes les parts implicades ho van negar, però ella seguia convençuda que deia la veritat. El resultat? Humiliacions per part dels seus companys de ‘Sálvame’, que la criticaven sense pietat.
Aquesta història ha donat ales a Jorge Javier Vázquez per convertir-la en protagonista de la seva columna de ‘Lecturas‘. Un escrit que fa servir per parlar bé d’ella: “És un gènere que s’alimenta d’ella mateixa i que l’audiència devora amb gust perquè mai no se sacia. S’ha convertit en un clàssic que no es pot tocar. Lydia no és mala companya, ni mala persona, ni enrevessada ni ressentida. Potser a vegades és maldestra i peca d’ingènua, però conserva la il·lusió intacta. No conec una altra professional que estimi tant la seva feina. Gaudeix de tota la litúrgia que comporta l’ofici. Crec que a vegades la jutgem en excés”.
Lydia Lozano, desesperada a ‘Sálvame’ / Telecinco
Una feina, la de periodista del cor, que Jorge Javier confessa que no és gens fàcil: “Lydia es deixa atacar perquè ho considera part de la seva feina i perquè té molta paciència. Ella potser és qui té més clar què significa treballar a televisió. Treballar en aquest mitjà suposa acceptar que et tocarà empassar-te molts gripaus públicament, que et veuran perdent la dignitat, que hauràs de fer coses que no t’agraden i que et faran sentir ridícul. Ho faràs perquè no hi ha remei, perquè aquest negoci és així”.
“Aquells que treballem a televisió som, vulguem o no, partícips d’un entramat en el qual tanta, o tan poca, dignitat té qui decideix donar-ho tot com aquell que intenta fer-nos veure que ho contempla tot des d’una còmoda barrera. És més, crec que té més dignitat aquell que no té vergonya en rebolcar-se en el fang amb tal que l’obra arribi a bon port”, afegeix.
Considera que no hi ha feina que impliqui una dosi de desvergonyiment més gran que el televisiu: “Si tots aquells que treballem a televisió tinguéssim un mínim de dosi de sentit del ridícul, mai ens atreviríem a posar-nos davant d’una pantalla. Sortir a televisió és ridícul en si mateix. Ens maquillem com a portes. A vegades sembla que anem a una boda, bateig o comunió. Millor que no ho pensem perquè si no abandonarem les feines i les cadenes es quedaran sense incautes que acceptin posar les cares i cossos davant d’una càmera”.
Jorge Javier Vázquez esbronca Noriega a ‘Sálvame’ / Telecinco
Una reflexió que treu a la llum què pensa sobre la feina.
