‘La última cena‘ és l’invent més nou de ‘Sálvame’. El programa decidia fa unes setmanes que sotmetria els seus col·laboradors a una prova de cuina: per parelles haurien de competir per oferir un menú casolà als companys. Divendres passat va ser el torn de Kiko Matamoros i Lydia Lozano, els primers a afrontar-se a un format que estira l’èxit del programa del cor.
Avui és Jorge Javier Vázquez qui resumeix com va és aquesta nova experiència en la columna de ‘Lecturas‘. La sorpresa? Que no en parla gaire bé: “Fa més de 20 anys fent televisió i el que m’agrada de la meva professió és que no acaba de sorprendre’m. Quan vaig pensar que ja ho havia vist tot, arriba ‘La última cena’ i destrossa les meves coordinades. És delirant, extravagant i estrany. Una bogeria que va aconseguir provocar-me rubor, rialles, ganes de sortir corrents, desitjos que no s’acabés mai… Això a ‘Sálvame’ es converteix en una cosa tan vibrant com devastadora“.
A què creu que es deu aquest invent? “Televisió en temps de confinament, pocs mitjans, col·laboradors de primera i uns caps -Alberto Díaz i David Valldeperas- pensants maquiavèl·lics i perversos. Però, sobretot, coneixedors de què és muntar el xou a televisió. I muntar-lo en una èpica en la qual no estem precisament per llançar la casa per la finestra pel que fa als mitjans”.
María Patiño a ‘La última cena’ / Telecinco
I afegeix: “Aquí és on radica l’encant d’aquesta televisió, a la precarietat que s’adverteix en un plató decorat amb colors vius i llums que grinyola. Quina felicitat treballar en una cadena que et deixi emetre productes tan absurds com aquest”.
