Jorge Javier Vázquez és un dels presentadors amb més pes dins de Telecinco, per no dir el que més. El català ha aconseguit fer-se amb el lloc destacat, el que comporta que estigui envoltat de molta expectació mediàtica. Interessa molt tot allò que diu i reflexiona, el que s’ha tornat a demostrar després de l’entrevista que publica avui InfoLibre. Ha parlat sobre la gestió del coronavirus, la polarització política i la ràbia que regna a la xarxa.
“La crisi del coronavirus m’ha deixat una gran decepció, ja que hem perdut una gran oportunitat de sortir units com a país i reforçats com a éssers humans. Crec que, després de tot, estem molt més dividits, més separats i menys tolerants”, explica. Deixa clar que no recorda haver viscut mai un grau de polarització tan exagerat: “Tota aquesta situació m’ha fet molt més intolerant i no m’agrada. A vegades decideixo no parlar amb companys per no discutir. El que em sorprèn moltíssim i no acabo d’entendre és l’auge dels extremismes. Mai no podré entendre que gent jove, fins i tot adolescents, vagin a manifestacions i cridin consignes a favor del franquisme”.
Una entrevista que ha aprofitat per defensar Pablo Iglesias: “Penso que hem perdut el respecte als polítics i no crec que això sigui bo. Que se li digui El Coletas a Pablo Iglesias em sembla terrible. Crec que hauríem de tornar a confiar en els polítics”.
Telecinco
Creu que hem perdut llibertats, especialment la d’opinió: “Hi ha vegades que estàs a plató i s’estableix una lluita amb tu mateix en la que et preguntes si val la pena dir quelcom tenint en compte la repercussió que tindrà. Saps que es malinterpretarà i que es farà servir en la teva contra. És veritat que moltes vegades, jo almenys, deixo de dir coses perquè no puc suportar més pressió“. En aquest sentit, critica l’odi que es bolca a la xarxa: “Hi ha vegades que odio la xarxa, però hi ha molt de talent i, fins i tot, quan carreguen contra tu, a vegades hi ha plantejaments que et fan dubtar i això em sembla molt bo. En el plantejament general hi ha molta brutícia, però també hi ha espai per pensar”.
