Jorge Javier Vázquez ha explicat als seus seguidors que va passar la nit de Nadal sol en un hotel d’una illa paradisíaca. Però va passar allà el Cap d’Any també? No ha deixat amb la curiositat, ja que ha centrat la seva columna de ‘Lecturas‘ a comentar com han anat les últimes vacances del 2019.
“Aquest 1 de gener no tindré ressaca i em sento més viu que mai. Amb vint anys i escaig et despertes amb ressaca i com a molt et menges el cap pensant que no has pogut lligar amb el noi que t’agradava. Amb gairebé cinquanta anys, et repeteixes “mai més, mai més” i et costa molt emborratxar-te. El meu pla d’avui? Anar al sopar de gala de l’hotel -que em fa poca gràcia- i anar a dormir aviat. Abans que siguin les dotze de la matinada. Aquesta és la meva idea”, confessa.
Ara bé, la part del seu escrit que més ha cridat l’atenció té a veure amb la seva experiència amb Grindr durant les vacances. L’aplicació de buscar parella homosexual l’hauria enganxat durant aquests dies de solitud, tal com ara confessa. Això sí, sense molts resultats satisfactoris: “Mai no he perdut tant el temps amb Grindr com en aquestes vacances. Quan arribes a un lloc nou, el Grindr et rep amb els braços oberts. Et dona la sensació que passaràs totes les vacances sense sortir del llit. Amb un, amb un altre, amb diversos, amb desenes de diversos… Però he de dir que la meva experiència amb el Grindr no és positiva. A aquells que agrado, a mi m’espanten. I aquells que m’agraden a mi, no em diuen ni l’hora”.
Ha aprofitat per ensenyar la fotografia que ha publicat a l’aplicació, en la qual només es veu el seu tors despullat: “Per la meva edat crec que està bastant bé. De tant en tant percebo interès, però el pitjor arriba quan et demanen la foto de cara, l’envies i no reps resposta. És com tornar a l’adolescència, aquells ‘no’ que se’t claven a l’ànima com dagues clavades”.
Una mala experiència que no viu tant a Espanya: “A Espanya sempre hi ha algú que vol anar amb tu al llit perquè surts per la tele. Però com que aquí no em coneix ningú, el meu èxit està sent relatiu. Molt relatiu. Vaja, inexistent. Em va cridar l’atenció que un senyor suec de trenta i escaig, casat amb una dona que no sabia que al marit li agradava la marxa, volgués quedar amb mi. M’enviava unes fotos molt explícites…”.
Una nova història de Jorge Javier que fa les delícies dels seus seguidors.
