Jorge Javier Vázquez celebrarà a final de mes el seu 50è aniversari. El presentador català ho ha volgut celebrar amb una exclusiva a ‘Lecturas’ en la qual posa en banyador: “Ara em veig millor que mai i gràcies a la dieta i l’exercici. Quan em veig en fotografies anteriors m’adono que no em cuidava físicament perquè no estava bé anímicament. Recordo moments en els quals no estava content ni satisfet. Ara que faig 50, una xifra en la qual sembla que fas moltíssims exàmens, m’adono que el camí ha estat més dur del que pensava”.
Jorge Javier Vázquez concedeix una exclusiva a ‘Lecturas’
Conclou que està tranquil i que tot va bé, especialment ara que es troba totalment recuperat de l’ictus: “El camí cap a l’estabilitat m’ha semblat molt complicat. Han estat molts anys de lluita, de teràpia, d’establir una relació sana amb mi mateix… Acudir a un psiquiatre i prendre la determinació de prendre un antidepressiu al dia és una de les millors coses que he fet en la meva vida. Per mi ha estat fonamental”.
També parla del càncer de la seva amiga Mila Ximénez i de la baralla amb Belén Esteban: “Mila és la meva família i estic convençut que guanyarà aquesta lluita. És una persona tan important a la meva vida, no m’imagino la vida sense ella. Estàvem destinats a trobar-nos. I sobre Belén… La conec millor que es coneix ella mateixa. En cap moment l’he intentat humiliar ni he sentit cap menyspreu cap a ella. Tinc molt clar el que sento”.
I, finalment, dedica la seva columna setmanal a una de les seves gosses: “S’han emportat Lima al veterinari i l’han deixat ingressada. Estava trista aquest matí, no s’aixecava per saludar-nos i ni s’ha menjat el tros de pernil que li donem cada dia. El veterinari m’ha dit què tenia, però m’he posat tan nerviós que no recordo bé el diagnòstic. M’ha dit que no creu que mori, però que està malament. Quina tristesa tinc, quina pena, com la trobo a faltar. Estimo molt els meus quatre gossos, però ella és la meva preferida. M’adora. Lima és meva i jo d’ella. És l’única que ve a rebre’m quan arribo de treballar de mainada. Estic inquiet perquè no m’he acomiadat d’ella en pensar que no seria res. I ara em fa por que em puguin trucar en qualsevol moment i dir-me que ha mort”.
Una preocupació que encara arrossega.
