Jesús Vázquez ha estat el convidat de Bertín Osborne a ‘Mi casa es la tuya’, en una entrevista molt sincera que ha captivat el 16,6% de l’audiència. Parlem d’un dels millors registres del programa, el que s’explica en llegir les desenes de floretes que ha rebut el presentador gallec a Twitter. No s’ha tallat a l’hora d’obrir-se en canal i reconèixer que ha viscut moments molt complicats, entre els quals destaca l’assetjament escolar que va patir de petit i amb el cas Arny.
Jesús Vázquez entrevistat per Bertín Osborne / Telecinco
“A mi m’ho van fer passar molt malament. Era grassonet fins que vaig començar a créixer, duia ulleres, tenia molt accent gallec i tenia una mica de ploma… Vaig rebre moltíssims insults dels companys i em vaig enfonsar. Se’t destrossa l’autoestima, t’avergonyeixes… I no deia res, arribava a classe i li deia al meu pare que era el grassonet marieta de la classe i que per a mi era una deshonra. Tot m’ho havia d’empassar, en aquella època, però el que no et mata et fa més fort. Ara puc explicar-ho perquè ho he superat, però és intolerable. No he tornat a veure a les persones que em tractaven així, però estic segur que no han tingut una vida tan bona com la meva”, reflexionava.
I d’aquest moment tan complicat, a canviar radicalment amb 15 anys: “De sobte vaig canviar i em vaig convertir en el noi amb més èxit de la classe, el que més lligava amb noies. Vaig començar veterinària a la universitat, però vaig optar per fer un càsting per poder dedicar-me a la televisió. Després vaig arribar a creure’m el rei del món i em vaig posar una mica ximple… Però és la vida qui et col·loca en el teu lloc i a mi em va acabar donant una clatellada molt gran”.
Telecinco
El moment més dolorós de la seva vida, però, va arribar amb la mort de la seva mare. El presentador no va poder evitar posar-se a plorar en recordar-ho, el que va donar-li ales a parlar del cas Arny. Va ser un autèntic escàndol, un cas que va implicar Jesús Vázquez i altres personatges coneguts en una presumpta trama de pederàstia que s’acabaria demostrant que era tot un muntatge: “Jo ni coneixia el bar, mai no es va saber per què ens van crucificar. Va ser molt sinistre tot. La meva mare va emmalaltir durant el judici, tenia càncer i va empitjorar perquè estava patint molt am allò. Finalment entre els meus germans i jo vam decidir enganya-li i dir-li que el jutge havia dit que jo no tenia res a veure perquè es quedés tranquil·la. L’endemà va morir, Bertín. Li va canviar la cara i va morir en pau. A mi, mentrestant, se m’havien tancat totes les portes. Vaig quedar-me sense feina i va suposar la meva mort social. Em miraven com si fos un assassí encara que érem innocents. Però després d’allò va començar la meva vida, que ha estat colossal”.
