Javier Cámara ha concedit una entrevista a ‘El Mundo‘ en la qual analitza com s’està gestionant la crisi del coronavirus i explica com està vivint el confinament. Una situació excepcional que l’ha enxampat en la preparació d’un personatge, pel qual s’ha inspirat en els polítics més extremistes: “Ells són molt més insultats en el fons i més decepcionats, perquè ja saps què diran. Volíem que Juan fos més sorprenent en aquest sentit”.
“Ara mateix hi ha alguns polítics que estan dient coses que fan que et posis les mans al cap. I penses: “No, no. Preneu les mesures ja, que a nosaltres ens va costar reaccionar”. Vèiem que venia de la Xina i vam restar importància perquè el vèiem lluny. Després vam veure que arribava a Itàlia i vam pensar que allà no feien les coses tan bé com aquí…”, reflexiona l’actor.
Un coronavirus que creu que ell també ha tingut: “Em vaig posar molt malalt, vaig perdre la veu, em costava respirar i em vaig confinar. Això va ser al febrer, quan estava amb símptomes típics de coronavirus sense saber-ho. Vaig haver de parar el rodatge i vaig estar 20 dies sense veure la meva família. Vaig fer les coses bé, però des d’una inconsciència absoluta. Vaig haver d’anar a la foniatra i vaig continuar tossint durant bastant de temps. Ara aquest caos m’ha enxampat a Madrid amb la meva família. La meva mare està confinada al poble i no vol veure’ns”.
Javier Cámara / Europa Press
Té amics contagiats, el que el preocupa: “Quan els morts no tenen nom, et sona horrible. Però quan comences a veure els noms, prens consciència que el coronavirus està aquí al costat. Et tornes molt sensible… Jo a vegades tinc calfreds a l’esquena. Encara que no tinc por. Visc més amb la por que algun familiar pugui posar-se malalt. Jo estic fort i crec que ho estem fent bé. Però tinc la sensació que això no passarà aviat… Hi ha una sensació de fragilitat que està calant molt”.
I d’aquí, a una crítica cap als polítics de VOX: “Aquesta gent necessita insultar. Imagino que hi ha gent que es fa la valenta des de l’insult, des de la fanfarroneria. Em sembla un horror i espantós. Em fa pena que no sàpiguen què és la cultura ni l’agricultura ni quin valor tenen”.
