Els Javis es defensen després d’unes polèmiques paraules sobre l’homosexualitat

Javier Calvo i Javier Ambrossi formen un dels matrimonis més mediàtics del moment. Coneguts artísticament com 'Els Javis', cada vegada que apareixen públicament acaben acaparant titulars. Els envolta una gran expectació, el que s'ha evidenciat amb l'última entrevista que han concedit. Per què? Per unes controvertides paraules sobre homosexuals que no han agradat gaire.

Què ha passat? Tot començava amb una pregunta d'El País en la qual venien a reflexionar sobre la necessitat de ser "un gai amable" per estar dins del sistema. Davant d'això, els directors responien amb un al·legat que els ha col·locat a la diana.

Els Javis  Europa Press

Els Javis / Europa Press

"El marieta amable és aquell que aconsegueix que en prime time a 'OT' dos nois es facin un petó. O es parli de transsexualitat. O es critiqui la postura del PP en relació amb el matrimoni homosexal. Potser qui és amable arriba més lluny perquè el sistema li obre les portes més fàcilment. Perquè si vull que el meu missatge arribi, he d'estar dins del sistema. Si vull fer quelcom que aporti a la societat o que canviï d'arrel, hauran de veure'm", deia Ambrossi. Mentre que Calvo assegurava que és "moltíssim més provocador i important" que el seu missatge arribi a moltes famílies a què ho vegin els mateixos cercles de sempre. 

 

Davant les crítiques que han rebut, Javier Calvo ha decidit donar la cara i defensar-se. Com? Amb un contundent missatge a Twitter: "No crec que s'hagi de ser un marieta amable per conquerir drets LGTB. Responc una pregunta en la qual em diuen que hi ha gent que ens titlla d’això i reflexiono que, potser, aquesta actitud també hagi portat coses bones. No crec que hagi de ser d’una manera concreta per ser un ‘bon marieta’ o un bon activista. Jo no sóc activista. Sóc una persona que pertany a un col·lectiu i, com a tal, sento la responsabilitat de fer tot el que estigui a les meves mans per ell".

 

"És curiós com, en el nostre col·lectiu gastem més energia en criticar i assenyalar els nostres errors que en unir-nos contra aquells que ens fan mal de debò. És molt maco ser crític i aprendre dels nostres errors, però l’empatia que tant demanem o exigim a vegades és la nostra assignatura pendent. Jo vull tenir referents que s’equivoquen, que reflexionen, que tenen pensament propi, que defensen coses diverses. Crec que l’entrevista ho explica molt bé. No sóc un marieta amable, la meva lluita o les meves reivindicacions les faig des del lloc que m’és propi", prossegueix.

Una polèmica que han volgut tancar amb aquestes paraules. Ho aconseguiran?

 

Comentaris