Ana Obregón ha estat notícia aquesta setmana en concedir la seva primera entrevista després de la mort del fill. Feia sis mesos que no parlava amb cap mitjà de comunicació i encara menys sobre aquest tema. Ara bé, l’actriu ha canviat radicalment d’actitud des que es confirmés que serà ella l’encarregada d’acomiadar l’any en l’especial de Cap d’Any de TVE. La veurem a les Campanades amb Anne Igartiburu, el que suposarà el primer cop que ho fan dues dones i, a més a més, la reaparició televisiva d’Ana. L’expectació serà immensa, com ha passat amb l’exclusiva de la revista ¡Hola!.
El cronista Jaime Peñafiel ha volgut centrar la seva columna d’avui a El Mundo sobre aquesta entrevista. La sorpresa? Que critica Ana Obregón amb duresa perquè considera que està “rendibilitzant” la mort del fill: “La mort d’un fill sempre em commou fins a la part més profunda del meu cor adolorit perquè ho he viscut personalment i en pitjors circumstàncies, en la mort d’Isabel, la meva única filla. Per això estic més que autoritzat a expressar públicament la meva dolorida sorpresa pel protagonisme mediàtic que Ana Obregón està rendibilitzant fins a la nàusea la mort del fill. Encara que les morts de la meva filla i del seu fill eren esperades, cap pare està preparat per a la mort d’un fill. Accepto que existeixen diferents maneres d’expressar el dol per la mort d’un fill. Si jo expliqués com vaig viure la mort d’Isabel…”.
I afegeix una crítica: “Jo, com el meu amic Alessandro Lequio, vaig necessitar temps en silenci per passar el dol a soles, a diferència d’Ana Obregón que necessita parlar del seu dolor i plorar de forma oberta. Seria encara més menyspreable que hagués posat preu per despullar els seus sentiments. Reconec i admiro, malgrat les meves crítiques, l’esforç suprem d’Ana en mostrar solidesa per acompanyar el fill en els seus últims moments, però no em sembla tolerable exposar públicament a revistes i a televisió aquest xoc emocional, sobretot en donar les Campanades tan festives a la Puerta del sol. No, Ana, no. La morbositat mai no conforta… Escandalitza! Si fos tu, jo no ho faria”.
Ana Obregón a la portada de la revista ¡Hola!
Amb aquestes paraules, Jaime Peñafiel deixa clar que ell no hagués actuat així: “I espero que no et prenguis malament aquests comentaris sobre exposar la mort del teu fill. Cadascú viu la mort d’un fill com pot, però s’ha d’entendre el que pensen altres persones que, com jo, hem passat exactament pel mateix. El dol s’ha de recórrer, només hi ha temps i a vegades ni això. El dol sempre serà part de la nostra vida, però has de reconèixer que la mort d’Álex t’ha ressuscitat artísticament i que tu te n’has aprofitat“.
1 
