Un escriptor acusa Pilar Rahola d'un delicte d'apropiació indeguda

La periodista prepara una querella criminal "contra qui asseguri que la novel·la té altres orígens"

L'escriptor i advocat Josep Maria Loperena ha presentat un requeriment judicial a Grup 62 en què acusa Pilar Rahola d'un presumpte delicte d'apropiació indeguda d'una propietat intel·lectual pel protagonista del llibre 'L'espia del Ritz' (Columna), que la periodista ha publicat al juny. Segons Loperena, la novel·la es basa en un personatge inclòs a 'L'espia del violí' (Efadós), una obra publicada també aquest mes però que va escriure el 2008 i que Columna va rebutjar el 2010. Ara, reclama la retirada del llibre de Rahola i una indemnització equivalent als ingressos obtinguts amb la venda del llibre. De la seva banda, la periodista ja ha anunciat que prepara una querella criminal "contra qui asseguri que la novel·la té altres orígens".

El debat de fons rau en el paper que va tenir el personatge real de Bernard Hilda, violinista que va treballar a l'Hotel Ritz de Barcelona als anys 40, que va col·laborar amb els aliats a la Barcelona de la postguerra. En l'obra de Rahola, Hilda n'és el protagonista, mentre que en la de Loperena n'és un personatge secundari.

Per Loperena, tot el què s'inclou en la seva novel·la 'L'espia del violí' és "exacte i rigorós", a excepció del fet que Hilda sigui un espia de l'MI6. "Era un músic que, per ideologia, estava a favor dels aliats. Jo m'invento que és espia i l'hi converteixo", explicava fa uns dies en declaracions a l'ACN.

Per contra, en un seguit de piulades a Twitter, Rahola garanteix que 'L'espia del Ritz' parteix "d'un personatge i uns fets històrics" i considera que dubtar-ho seria "tan absurd com considerar que la història és propietat d’algú". "Bernard Hilda era espia. Això queda demostrat, fins i tot per ell mateix. També era un fet conegut a Barcelona. Va treballar per France Libre tant com informador, com ajudant les xarxes d´evasió, al costat del seu amic Albert Puig i Palau", argumenta l'escriptora.

 

Segons Rahola, Hilda mai va ser a Barcelona a fer cap missió ni va treballar per l'MI6, va creuar a peu pel Pirineu, fugint dels nazis, i va ser informant de France Libre després de saber que la família de la seva dona va ser deportada a Auswichtz. "Tot el dic està documentat i és demostrable", conclou l'escriptora. Alhora, manifesta que tot el material inclòs en l'obra publicada per Columna s'inspira en el reportatge de 'Sàpiens' publicat el 2003 per Jordi Finestres i hi inclou referències com un article de Sagarra a 'El País' i l'entrevista que li fa Víctor Amela al violinista el 2003.

 

L'obra de Loperena, registrada des del 2011

Josep Maria Loperena havia de publicar just abans de la pandèmia la seva última novel·la, 'L'espia del violí', que formava part d'un encàrrec de Columna de tres novel·les històriques sobre la Barcelona de la postguerra, de les quals l'editorial, finalment, només en va publicar dues: 'La casa del fanalet vermell' i 'Ulls de Falcó'.

La tercera, 'L'espia del violí', no va arribar a veure la llum perquè Columna acabava d'incorporar-se a Planeta, que va decidir no editar-la. Amb tot, la va inscriure al Registre de la Propietat intel·lectual el dia 20 de maig de 2008. Una dècada després, l'editorial Efadós va decidir editar-la.

 

Comentaris