Dani Martínez ha estat el protagonista de l’última entrevista de Ricardo Moya en el seu canal de Youtube. El presentador d’El concurso del año ha mantingut una llarga conversa amb ell, en la qual ha fet un repàs de la seva trajectòria professional. Això ha permès conèixer quin ha estat el cop més dolorós que ha rebut: “L’hòstia més dura de totes la tinc clara, me la va donar el director d’un càsting”.
L’humorista també ha treballat com a actor, un terreny en el qual hauria patit una forta clatellada per part d’un cap: “Em van seleccionar per a una sèrie que es gravaria a Argentina. Just abans de marxar, el director de càsting de Los Serrano i El internado em diu que quan torni d’allà voldrà fer una sèrie amb mi. Es tractava de la sèrie SMS, sin miedo a soñar de La Sexta. Jo era un dels protagonistes juntament amb Amaia Salamanca. Fam estar gravant tres setmanes, més o menys, i el rodatge no va anar bé… Ells sempre em deien que era una coproducció amb Televisa i, és clar, el problema era que jo sóc molt alt mentre que Amaia no ho és gens. Deien que semblava que m’anava a embolicar amb la mare en comptes d’amb la filla… A més a més, jo havia de fer el paper d’un nen que patia assetjament, i deien que era difícil perquè necessitarien nois de dos metres perquè em peguessin… Al final em van dir que no els quadrava per al paper i que em reemplaçarien“.
De poc li va servir el do interpretatiu, pel que sembla. I és que va ser la seva alçada: “Tenia 24 anys i era el protagonista d’una sèrie. I, de sobte, veig que marxo cap a casa i penso… Amb el que m’ha costat, quan tornaré a ser el protagonista d’una altra sèrie si sempre m’han dit que no? Tots van triomfar i jo vaig anar cap a casa. Era dur perquè t’adones que havia estat una bona plataforma. Tot passa per alguna cosa? No sé si ho crec o no, però en el que has de creure és que ningú no és el p… amo perquè et va tot bé i ningú no és la gran m… quan et passa una cosa d’aquestes. Al final tot es posa en el seu lloc, ja que la mateixa productora em va trucar anys després per treballar a Aída“.
