La neta del dictador Francisco Franco Carmen Martínez Bordiú haurà de pagar 525.063,96 euros a l’Agència Tributària que va deixar d’abonar quan després de la venda el 2006 d’unes accions que havia heretat de la seva mare va comprar una sèrie d’immobles a Cantàbria i va fer la declaració de la renda reduint la base imposable del guany des de 6,7 milions d’euros a 57.209 euros. Així consta en una sentència dictada el passat mes de març i avançada per Infolibre en la qual la Secció Quarta del Contenciós Administratiu desestima la pretensió de Carmen Martínez Bordiú d’anul·lar la sanció que se li va imposar el 2011 després d’una inspecció de les seves declaracions d’IRPF dels anys 2006, 2007 i 2008 i contra la qual ha vingut reclamant primer al Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Cantàbria i després, davant el Tribunal Econòmic-Administratiu Central.
Segons el relat de fets de la sentència, Martínez Bordiú va heretar l’any 2000 un total de 42 accions de la seva mare a l’empresa FR Promocions del Sud-oest S.A i a l’abril del 2006 va vendre mitjançant escriptura pública de compravenda a dues mercantils (Edificacions Tifan S.L i Sanedi S.A.) fixant un calendari de pagaments per import superior a 9,6 milions d’euros que passarien a ser 1,5 milions d’euros si no es recalificaven uns terrenys que l’empresa tenia pendents, com així va passar. No obstant això, amb les quantitats cobrades el 2006, ella va invertir en l’adquisició d’un habitatge, dues places de garatge i un traster a Santander (1.959.050 euros més IVA), un xalet a la mallorquina Andratx (1.475.200 euros) i dues finques al municipi càntabre de Miera (360.607,26 euros). La seva defensa sosté que “aquests immobles es van destinar a l’activitat econòmica d’arrendament”.
Sanció davant la “no-existència” d’empleats
L’actual Duquessa de Franco i Gran d’Espanya va al·legar que existia activitat econòmica perquè comptava amb un empleat a jornada completa i una oficina dedicada a l’arrendament immobiliari -que coincidia amb el seu propi domicili–. No obstant això, tal com diu la sentència, en les proves practicades per l’administració tributària durant la investigació es “demostra” que “no es realitzava veritablement una activitat econòmica” en aquest espai. En aquest sentit, quan el 2011 es va aixecar una acta de disconformitat amb les seves declaracions de la renda del 2006 al 2008, l’administració tributària va proposar aquest més de mig milió d’euros de sanció “basant-se en la no existència” d’aquest empleat a temps complet “dedicat exclusivament a les activitats d’arrendament i d’un local afecte a l’activitat d’arrendament d’immobles” que ella havia al·legat per seleccionar la base imposable en fer la declaració.
L’Audiència Nacional conclou ara que no hi ha raó per anul·lar la primera sanció que li va imposar l’administració tributària, de manera que haurà d’abonar aquests 525.063,96 euros, els impostos que hauria d’haver pagat el 2007 i el 2008 si hagués declarat els immobles relacionats amb la compra venda d’aquelles accions com a capital immobiliari i no com a objecte d’activitat econòmica. Així mateix, la condemna a pagar les costes del procés.
