Conchita ha aconseguit viure de la música durant tots aquests anys, una fita que no ha estat fàcil per la competència d’aquest món ferotge. Avui és notícia per l’estrena d’un nou tema, una cançó que dedica al seu fill i tots els nens prematurs com ell. L’artista ha volgut fer un homenatge als petits que neixen abans d’hora i que han de lluitar per sobreviure sense cap seqüela, el que ha acompanyat d’un vídeo fet per ella mateixa amb imatges amb el bebè -que aquest mes farà dos anys- i d’altres nens prematurs que va conèixer durant l’estada del seu fill a la incubadora de l’hospital.
El resultat és un videoclip molt tendre que ha volgut promocionar en una entrevista a ‘La Vanguardia‘. Allà ha fet confessions molt dures sobre el naixement del seu fill, que va néixer amb set mesos perquè van haver d’avançar el part de Conchita. Explica per primer cop que el problema va ser que van diagnosticar-li preeclàmpsia severa, una malaltia que va forçar-la a fer un part avançat i programat.
Després d’un embaràs prou bo, malgrat molts vòmits, els metges van diagnosticar-li una malaltia de la qual no n’havia sentit parlar però que afecta un de cada dotze embarassos: “L’embaràs es complica perquè la mare té la pressió arterial massa alta i això pot produir danys en els òrgans. Aquell diagnòstic ho va canviar tot. Em van provocar el part i jo vaig conèixer el meu fill dies més tard. Vaig haver de passar una setmana a l’UCI després de parir i, a més a més, vaig estar tres dies en coma“.
Una situació molt complicada que ara treu a la llum per intentar ajudar altres dones que hagin viscut un fet similar: “Quan vaig superar aquesta complicació encara quedava estar pendent del meu fill, que era nounat. Va estar 53 dies a la incubadora. Recordo que al principi ens alteràvem quan xiulava la màquina on estava el bebè i al final ja et preocupaves per tots els altres nens de la sala. Es va crear una energia molt maca en aquella habitació entre els pares de nens prematurs”.
I explica com se li va ocórrer la idea d’aquesta cançó: “Una nit en la qual el bebè no s’adormia vaig començar a explicar-li què és el que li esperava fora de l’hospital. L’endemà vaig pensar que podria traslladar aquell missatge en una cançó dedicada a tots els nens lluitadors com ell. Em vaig quedar amb els contactes dels altres pares i ha estat maco reunir-los a tots per a les imatges de la cançó”. Un tema molt íntim que comença a rebre un munt d’aplaudiments.
