Chelo García Cortés s’ha sincerat com mai no ho havia fet a ‘Sálvame’, el que ha tret a la llum episodis desconeguts sobre la seva infància i les seves reflexions més profundes. Encara arrossega el trauma del suïcidi de la seva mare, que va treure’s la vida quan Chelo era només una nena: “Ella va decidir marxar… No he pogut ser nena per això. Les imatges que tinc sobre la meva mare són de quan jo tenia entre cinc i onze anys, quan la visitava a la clínica. He arribat a la conclusió que va decidir acabar amb la seva vida perquè tenia por a fer mal. Ara crec que puc dir que era bipolar. En aquella època no es podia dir…”.
I afegia: “Jo vaig haver d’anar al psiquiatre després de veure que el meu pare distribuïa ansiolítics quan la meva mare venia de vacances a casa. Després del naixement del meu germà, van endur-se-la a una clínica de Vigo abans de venir a Madrid. El meu pare va ser el meu ídol, el meu Déu. Jo no he sentit que la meva àvia m’agafés en braços. L’únic que volia la meva àvia era criticar la meva mare”.
Chelo García Cortés a ‘Sálvame’ / Telecinco
Com va assabentar-se del suïcidi de la mare? La meva mare va enviar el meu germà petit al parc amb la dona que teníem a casa. Quan van tornar se la van trobar morta. A mi m’ho va dir la directora de l’escola. Em va portar al despatx i em va dir que la meva mare havia comès un pecat, que era una pecadora. Menys mal que estava el meu tiet i em van treure d’allà. Aquell dia vaig dir que no volia saber res més de les monges”.
