Ares Teixidó plora la mort del seu cosí: "Quin dolor tan immens"

Ares Teixidó està centrada en un projecte nou, un programa en el qual parla sobre sexe i aspectes íntims en entrevistes molt amenes i divertides. Aquesta setmana ha rebut una notícia tràgica, per això, que ha volgut compartir amb els seus seguidors per ser sincera sobre com de malament es troba: "He perdut el meu cosí. Només la mort d'un ésser estimat pot provocar aquest dolor tan immens que sento ara mateix. Ens crèiem invencibles en la nostra família, però no ho som. Fins sempre, cosí". 

"Perdre't ens ha deixat destrossats. No poder acomiadar-te encara fa més mal. Ens truquem els uns als altres i no deixem de plorar. Hem omplert el grup de WhatsApp de la família amb fotos teves. La teva pèrdua fa molt de mal, molt", escrivia visiblement compungida.

Ares Teixidó plora la mort del seu cosí   Instagram

Ares Teixidó plora la mort del seu cosí / Instagram

També publicava una foto familiar que evidencia el dolor que senten: "Fa mal pensar en tu des que no hi ets i ens ofeguem en els records que no queden en paper perquè ja no són nítids. Fa mal no poder veure't un últim cop, ni poder agafar el cotxe per abraçar-nos tots junts i acomiadar-nos de tu com et mereixes. Avui ens acomiadem com sempre, cadascú en un lloc, però estimant-te eternament", escrivia la seva germana. "Aquesta abraçada de la meva mare amb la seva germana ahir, la meva tieta de l'ànima, és l'abraçada de part de tots. Perdre un fill és morir i tenir l'obligació de viure". 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

“Duele pensarte desde que ya no estás y nos ahogamos en los recuerdos que no permanecen en papel porqué no son nada nítidos. Duele pensarte desde que ya no estás y nos golpea un dolor inabarcable, en todas sus formas, a toda la familia. Y duele no poder verte por última vez, ni poder arrancar el coche para abrazarnos todos juntos y despedirnos de ti como mereces. Duele pensarte desde que ya no estás y nos habita el desconsuelo mientras te escribo esta carta de despedida y transformo este vacío en palabras absurdas. Duele pensarte desde que ya no estás y nos asfixia no haber acumulado más recuerdos, más abrazos, más besos y entonces me pregunto como hemos llegado hasta aquí. Y duele porqué nos atraviesa la tristeza como una bala de fogueo y nos faltan hombros dónde llorar. Hoy nos despedimos como siempre, cads uno en su lugar, pero queriéndote eternamente. Te quiero, primo Ivan.” Texto de mi hermana @la_teixi que siempre encuentra palabras para expresar tanto dolor cuando al resto no nos salen. Este abrazo de mi madre con su hermana ayer, mi tía de mi alma, es EL ABRAZO de parte de todos. Perder a un hijo es morir y tener la obligación de vivir.

Una publicación compartida de Ares Teixidó (@aresteixido) el

Una família devastada per una mort que arriba massa aviat.  

 

Comentaris