Álex Lequio ha mort després de dos anys de lluita contra el càncer, segons informen diversos mitjans. El fill d’Ana Obregón i Alessandro Lequio va ser diagnosticat fa un parell d’anys d’un càncer estrany i molt agressiu, quan la família en bloc va traslladar-se a Nova York perquè ingressés en un centre oncològic. Des de llavors ha seguit un tractament que també l’ha tingut ingressat a un centre de Madrid. Aquests dos últims mesos els ha passat a un hospital de Barcelona, acompanyat en tot moment de la mare que fins i tot dormia amb ell per no deixar-lo sol.
Les darreres informacions deien que anava millorant, però que encara quedava un tractament llarg per endavant. Desgraciadament no podrà ser això. Fonts properes a la família asseguren a ‘ABC‘ que estan “destrossats” perquè la situació era delicada aquests últims dies, però no s’esperaven aquest fatal desenllaç.
Els periodistes congregats a les portes de l’hospital han explicat a ‘Sálvame’ que aquests últims dies es veia més moviment i que veien Ana Obregón molt més afectada. Han parlat amb algunes de les seves amigues, que han aplaudit el coratge que ha evidenciat l’actriu en tot moment. De fet, haurien parlat amb ella les darreres setmanes i, malgrat la gravetat de la situació, seguiria restant importància a la situació.
Álex Lequio, en una de les últimes fotografies públiques / Europa Press
El seu germanastre Clemente Lequio ha estat el primer en reaccionar públicament. Ho ha fet amb un missatge commovedor: “Respira. Gaudeix de la vida. Alguns de vosaltres ho teniu per fet. Aquest era el seu últim missatge. T’estimo, Alex. Un dolor immens que en petitíssima part s’alleugereix en penar que ja no estàs patint. Algun dia ens tornarem a veure i podrem gaudir de tot el temps perdut i mal gastat”.
El jove empresari havia mantingut una actitud impecable fins al final, ja que sempre s’havia mostrat molt positiu d’igual manera que els seus pares. No va voler deixar de treballar en cap moment, el que demostrava la fortalesa d’un jove que no es donava per vençut. Una família que sempre s’ha mantingut unida i amb un somriure, durant una lluita llarga i molt dolorosa.
