Álex Lequio semblava que havia millorat notòriament en la seva recuperació del càncer estrany que van diagnosticar-li fa un any i mig. Després de mesos de tractament entre els Estats Units i Madrid, ara s’ha hagut de traslladar fins a Barcelona per engegar una nova fase. Ha patit un “contratemps” en la seva lluita contra el càncer, el que la farà una mica més llarga. Així ho va confirmar després de setmanes de rumors, en una entrevista que va aprofitar per deixar clar que això no li traurà el somriure que l’ha acompanyat durant tota la quimioteràpia.
Acompanyat de la seva inseparable mare, Ana Obregón, van publicar un vídeo molt divertit mentre explicaven que es dirigien a l’hospital per sotmetre’s al tercer dia de tractament. En aquests missatges van voler adjuntar un toc d’optimisme, en explicar que aquest divendres acudirien a la inauguració d’una botiga del nou centre comercial de Sevilla. Aquest matí, però, Lequio ha donat una mala notícia: finalment no podrà acudir-hi.
Una notícia d’última hora que ha volgut publicar sense fer-ne un drama. El problema? Que els metges li haurien recomanat que no viatgés fins a Sevilla i que es quedés a casa descansant: “Doncs serà que em quedo a casa fent peses amb Boby, senyores. Les ganes han pogut amb mi i m’he precipitat una mica o molt. Tenia pensat acompanyar-vos a tots a l’obertura de la segona botiga de Druni a Sevilla en el centre comercial Lagoh avui, però m’han posat en arrest domiciliari“.
En comptes d’acudir ell, serà la mare qui hi anirà en representació: “No passa res perquè hi anirà la meva mare representant la família, per estar amb tots vosaltres. Jo podré fer-vos una abraçada quan em donin la condicional. Serà la bomba! En res estic fora”.
Ho ha explicat en una fotografia que el mostra estirat al sofà, mentre juga amb el gos que ha adoptat la seva xicota. Una publicació que ràpidament s’ha omplert de likes i missatges de suport. Aquesta recaiguda té molt preocupats els seus seguidors, encara que la seva mare ha explicat que afronten aquesta “pedreta” en el camí amb molt d’optimisme, ja que és una malaltia llarga però que esperen que sigui l’últim contratemps.
