Alaska i Mario Vaquerizo formen un matrimoni indestructible. Acaben de celebrar un altre aniversari, el que aprofiten per concedir una entrevista a ‘El Mundo‘ en el qual recorden com d’especial -i surrealista- va ser la seva boda a Las Vegas: “Portàvem només sis mesos de relació i ens coneixíem molt poc, així que encara sentíem una mica de vergonya. Recordo que ens vam tancar en la suite per veure els últims capítols d’un serial mexicà que ens tenia enganxats. Abans de dir-nos el “sí, vull” vam baixar a prendre uns còctels margarita. Els vam beure tan de pressa que ens vam acabar casant amb mal de cap i tot”, expliquen.
Després de dues dècades junts, afirmen que segueixen molt feliços junts: “Seguim discutint molt, és una cosa que ens agrada i que no deixarem de fer. Ja no és com abans, per això, que se’ns creuava un cable i amenaçàvem de pintar la casa de blanc i vendre-la. Crec que la clau d’aquesta relació és haver-nos enamorat de la persona i res més. El que més em va agradar de Mario va ser el seu caràcter, encara que a vegades em treia de polleguera”.
Alaska y Mario / Europa Press
Mario Vaquerizo va conèixer Alaska i no va dubtar en llançar-se: “Jo era un despropòsit que dormia en hotels de mala mort. Ella era una estrella… Però es van alinear els planetes, li vaig fer un petó i ella es va quedar impactada, però va correspondre’m. Vam anar junts a un bar i vam continuar ballant”. Una relació que molts encara no es creuen, però que segueix sumant anys i amor.
Ara bé, no només han parlat dels seus inicis com a parella. També han aprofitat l’entrevista per aplaudir els polítics: “Cal recordar la transició. Quan els extrems cedeixen a favor d’un pacte d’Estat, com quan Carrillo va seure amb el Rei, es va sobreentendre que hi hauria coses a arreglar més endavant. Ara veiem que l’era d’Internet ens ha fet més similars als nord-americans. Ara els polítics són super stars, autèntiques vedettes. Molt professionals i meravellosos“.
Esperen que la gent deixi de ser “tan radical i dogmàtica” a partir de l’any vinent: “La xarxa està plena de mortes de gana que volen donar lliçons a un maricón com jo que parla en femení. Ara que vivim en la dictadura d’allò políticament correcte, crec més que mai en la llibertat d’expressió”.
Mario Vaquerizo y Alaska / Europa Press
Arriba el Nadal, una època familiar que els entristeix una mica: “En aquestes dates penso molt en David Delfín, Bimba, el meu germà Ángel… Per això reso a Déu i vaig a missa sempre que puc. La religió és com la cervesa o Warhol, una espècie d’addicció que no puc remeiar”, afirma Mario.
Una entrevista que treu a la llum com van començar, la sorprenent fe de Mario o què demanen al 2020.
